Anarquismo Biografías Guerra civil Española Marxismo

Assassinat i enterrament de Camillo Berneri, Francesco Barbieri, Adriano Ferrari, Lorenzo Di Peretti i Marco Pietro a Barcelona, maig de 1937

dYPmwz
Barricada aixecada al maig de 1937 a la plaça Dostoievski (avui plaça de l’Àngel) en l’inici del carrer Llibreteria. Aquesta foto seria la visió que tindríem de la barricada sortint del portal on vivia Berneri, mirant a la dreta cap al Palau de la Generalitat. Estava situada davant del Sindicat d’Aigua, Llum i Força (electricitat) de la UGT. Aquesta barricada havia estat aixecada per militants del PSUC per protegir qualsevol avanç que volgués fer-se des de via Laietana per atacar la Generalitat.
k0dqpg
Visió de la mateixa barricada des del carrer Llibreteria

A. Nota al peu de foto:

Al fons, sota de la bandera, un rètol que diu Sindicat de Treballadors d’Aigua, Llum i Força de la UGT, en un edifici situat a la via Durruti (Laietana). A l’esquerra, entre dues columnes, el portal on vivia Berneri, en plena plaça de l’Àngel (Dostoievski), número 2.

La foto mostra clarament que el portal de l’edifici, on vivia Berneri, es trobava a mercè del foc creuat entre la barricada del PSUC i els balcons del sindicat de la UGT.

A la foto es pot apreciar, a més, que el portal de la casa on vivia Berneri, estava envoltat per una barricada que anava des de via Durruti (ara Laietana) fins al centre de la plaça Dostoievski (ara de l’Àngel). Ningú podia entrar o sortir del portal sense el permís dels amos de la barricada. Al terrat de l’edifici s’havien emplaçat metralladores per disparar cap a la via Durruti i la Casa CNT-FAI, situada a uns dos-cents metres.

Així, doncs, el lloc estava totalment controlat pel PSUC-UGT: la barricada del carrer Llibreteria, la barricada de la plaça i la seu del sindicat ugetista. Era una norma elemental de seguretat que els estalinistes investiguessin i registressin els pisos de l’edifici on vivia Berneri, que estava al centre del sistema defensiu estalinista.

Berneri i Barbieri estaven en el pitjor lloc possible, en el pitjor dels moments.

Identificats en una primera visita (dimarts, 4 de maig a les deu del matí) els anarquistes italians que vivien a l’edifici; confiscades les armes (tres fusells) en un segon registre (dimarts 4 a les tres de la tarda) se’ls va donar ordre de no abandonar l’edifici; en la tercera ocasió van tornar amb la “ordre superior” de detenir Berneri i Barbieri (dimecres 5 de maig 1937, a les sis de la tarda).

La nit del 5 al 6 de maig el cadàver de Berneri va aparèixer molt a prop del Palau de la Generalitat, tot just a cinquanta metres de la plaça de l’Àngel. El cadàver de Barbieri va ser trobat a les Rambles.

Només els estalinistes van poder detenir-los, només els estalinistes van poder assassinar-los, només uns pocs noms podien donar l’ordre superior de l’execució: el cònsol soviètic Antonov Ovseenko, el dirigent del PSUC a l’ombra Gerö ( “Pedro”)…

B. L’assassinat

El dimarts 4 de maig, es van presentar cap a les 10 del matí al pis 1r del número 2 de la Plaça de l’Àngel, dos individus que portaven braçalets vermells. Aquests van ser rebuts pels camarades Berneri (1) i Barbieri (2) als qui van dir que no disparessin, ja que eren amics i no tenien res a témer. Els nostres camarades van contestar que sent antifeixistes que havien vingut a Espanya a defensar la revolució, no hi havia raó per disparar contra treballadors antifeixistes.

Els dos individus van marxar-hi. Per la finestra, van poder veure que entraven en els locals del davant, que són els del Sindicat de la UGT. Sobre les 15 hores del mateix dia, es van presentar una altra vegada al pis uns cinc o sis individus portant, com els del matí, braçalets vermells a més de cascs d’acer i mosquetons, dient que tenien autorització per procedir a un registre. Veient que el registre era minuciós, la camarada Tantini els va lliurar 3 mosquetons declarant que havien estat deixats en custòdia per tres milicians que havien arribat amb permís del front d’Osca. Després d’haver recollit aquestes armes, van marxar els ugetistes i els policies, quedant solament dos d´aquests per acabar el registre.

berneri091
Berneri. Font: Sobre la Anarquía y otros temas

Es van dur els documents que van trobar a l’habitació del camarada Fantosi i alguns llibres i cartes de l’habitació del camarada Mastrodicasa. Pel que fa a l’habitació del camarada Berneri (3), en vista que el material era voluminós, es van dur només una part dient que tornarien amb un cotxe. En sortir, van advertir als nostres camarades que no sortissin ni s’aproximessin a la finestra, si no volien que els peguessin un tret. A preguntes que els van fer als qui verificaven el registre, van contestar que tenien notícies que hi havia al pis anarquistes italians armats.

Dimecres a la tarda, cap a les 6, es van presentar una dotzena d’individus, entre ells, milicians de la UGT amb braçalets vermells, policies armats i un vestit de paisà, declarant que venien a detenir a Berneri i a Barbieri. Aquest últim va preguntar el motiu de la seva detenció, contestant-li que es tractava d’elements contrarevolucionaris. Barbieri va respondre llavors que durant els seus 20 anys de militant anarquista era la primera vegada que rebia tal insult. El policia li va contestar que precisament com anarquista era un element contrarevolucionari. Irritat Barbieri, va exigir al insultant el seu nom, per quan arribés l´ocasió, reservar-se el dret de demanar-li comptes, i llavors, el policia li va ensenyar la solapa on portava una placa metàl·lica amb el número 1109 (que va ser anotat per la companya de Barbieri que es trobava present en aquell moment).

La camarada Tantini va protestar del fet que, mentre les armes van ser deixades sota la seva custòdia i la deixaven en llibertat, no hi havia dret a detenir Berneri i Barbieri contra els quals no havien trobat res. Aquesta companya, així com la companya de Barbieri, van demanar acompanyar els detinguts, cosa a la que van contestar els policies que en cas de necessitat ja tornarien a detenir-les a elles. Cap a les 9,30 del matí de dijous, es van presentar a la porta del pis dos individus amb braçalets vermells dient a les companyes que els dos detinguts havien estat posats en llibertat el dia anterior al migdia, i després se’n van anar.

D’acord amb els registres de l’Hospital Clínic, Barbieri i Berneri van ser portats morts allí la nit de dimecres a dijous, recollits per la Creu Roja, el primer a la Rambla, i l’altre a la plaça de la Universitat [és un error: va ser a la plaça de la República o de Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat] (4).

C. Autòpsia de Camillo Berneri

“L’autòpsia practicada al cadàver del nostre camarada Berneri demostra la facilitat amb que van obrar els assassins per dur a terme la seva gesta. Vegem com.

Presenta el cos una ferida per arma de foc amb orifici d’entrada per darrere de la línia axil·lar dreta i de sortida a la mamil·lar dreta a nivell de la setena costella. El projectil marca una direcció d’esquerra a dreta, DE ENRERE A ENDAVANT I DE DALT A BAIX.

Així mateix apareix una altra ferida per arma de foc a la regió templa-occipital dreta AMB DIRECCIÓ DE DALT A BAIX I D’ENRERE A ENDAVANT.

A jutjar per la situació de les vores de les ferides, aquestes han estat produïdes a curta distància i a una mida mínima de 0,75 metres. Les ferides van ser causades estant situat l’agressor darrere o lateralment respecte a l’agredit, de manera que fa referència a la ferida abdominal i en un pla de superioritat pel que fa a la del cap” (5).

*

És a dir, que se li va fer un primer tret que li va travessar el pit des de l’aixella dreta fins a la mamella dreta i posteriorment, caigut a terra, se li va donar el tret de gràcia a la templa dreta, amb sortida de la bala pel clatell.

*

“I tal ha estat la mort del camarada Berneri, juntament amb Barbieri. Aquests són els procediments que s’han posat en pràctica avui, com a mitjans d’abril es van posar en joc altres anàlegs per fer desaparèixer a Mark Rein, el fill del menxevic Abramovich, redactor en cap del diari Democratic Kraten. La policia va practicar llavors gestions per trobar al desaparegut. No va tenir èxit. Exactament igual com ocorrerà en aquest cas, quan es llanci a unes pintoresques investigacions sobre la mort d’aquests camarades” (6).

D. L’enterrament de Berneri i Barbieri

11 de maig de 1937, dimarts.

Els Comitès Regionals de la CNT, de la FAI i de les Joventuts Llibertàries van distribuir un manifest conjunt (7), en el que feien balanç de les Jornades de Maig. Es tractava d’una provocació, centrada en l’assalt a l’edifici de Telefónica per Rodríguez Sales i Artemi Aguadé, “de la qual no tenia coneixement el Consell de la Generalitat”. La culpa es personalitzava, doncs, en aquestes dues persones, exculpant al govern de la Generalitat (8). La resposta a aquesta provocació va ser “espontània”, sense entrar en majors profunditats.

Els Fets de Maig es reduïen a “tres dies de lluita fratricida a Barcelona. Tres dies de caça a l’home, sistemàtica i terrible”.

barbieri-2-9c48c.jpg
Francesco Barbieri. Font: Fondation Besnard

Es relacionaven els assassinats de dotze militants de la CNT a Sant Andreu “portats en una ambulància al cementiri de Cerdanyola”, els cinc homes del escamot d’Eroles, els quinze militants assassinats a les rodalies de Tarragona, el cadàver de l’italià Berneri, per acabar lamentant “totes les víctimes d’un i altre costat”.

Es destacava el perill d’intervenció estrangera, amb la presència al port de Barcelona “de sis vaixells francesos i anglesos”, durant “el dimecres i dijous de la setmana passada”.

La CNT i la FAI “van ser portades al moviment per una maniobra monstruosa en què van intervenir molts i diversos sectors i homes el nom pronunciarem, acusant amb proves, quan el cas arribi”.

No s’extreia una altra lliçó que la denúncia de provocadors i provocacions futures, advertint d’això a la força pública i a la UGT, amb una crida a la unitat obrera “contra l’enemic comú, el de dins i el de fora, el de l’avantguarda i el de la rereguarda “.

*

Aquest mateix dia van ser enterrats discretament Domingo Ascaso, al matí, i Camillo Berneri, a la tarda. Les autoritats d’Ordre Públic, secundades per les recomanacions a la concòrdia dels comitès superiors de la CNT, havien prohibit els seguicis fúnebres per no inflamar els ànims. Desafiant aquesta prohibició, els cadàvers dels militants anarquistes italians Camillo Berneri, Francesco Barbieri, Adriano Ferrari, Lorenzo Di Peretti i Marco Pietro (9) van ser acompanyats, des de l’Hospital Clínic fins al cementiri de Sants, per una desfilada de diversos milers de companys i amics, presidit per la bandera negra del Grup alemany DAS (10).

Els redactors de Guerra di classe van assenyalar la presència, des de l’inici, de la companya de Barbieri i la incorporació al seguici, al mig del carrer, de la filla de Berneri, arribada en cotxe des de la frontera de Port-Bou. “No hi va haver cap discurs”, ni més homenatge que el de la bandera negra inclinada sobre els cinc fèretres (11), que l’endemà van ser inhumats en els diferents nínxols assignats, dels quals era titular la secció italiana de la CNT.

El 30 de desembre de 1940 els restes de Marco Pietro (12) i Francesco Barbieri van ser traslladats a la fossa comuna del cementiri de Sants. El 7 de novembre de 1941 va succeir el mateix amb les restes d’Adriano Ferrari i Lorenzo Di Peretti (13). Finalment les restes de Camillo Berneri van ser traslladats a la fossa comuna d’aquest cementiri el 16 de novembre de 1951.

E: Fitxes del dipòsit de cadàvers del Hospital Clínic

registre1.jpg
Fitxa d’entrada al dipòsit de cadàvers de l’Hospital Clínic Berneri i Barbieri
registre2.jpg
Fitxa d’entrada al dipòsit de l’Hospital Clínic de Ferrari, Di Peretti i Pietro.

NOTES:

1. Una biografia de Camillo Berneri a MADRID SANTOS, Francisco: Camillo Berneri, un anarchico italià (1897-1937). Rivoluzione i controrivoluzione in Europa (1917-1937). Archivio Famiglia Berneri, Pistoia, 1985.
 2. Una biografia de Francesco Barbieri a ORLANDO, Antonio i PAGLIARO, Angelo: Noi il professore. Zero in Condotta / La Fiaccola, Milano / Ragusa, 2013
3.  Un recull d’escrits escollits en BERNERI , Camillo: Pietrogrado 1917 Barcelona 1937. Reprint. La Fiaccola, Ragusa, 1990. Selecció a càrrec de Carlo Masini i Alberto Sorti. Apèndix sobre el cas Berneri
4.  “Informe sobre el asesinato de los compañeros Camilo Berneri y Francisco Barbieri” [IISG-CNT-005F- 9]. Fragment de l’informe extret de l’article de Virgili Gozzoli en Guerra di classe (19 de maig de 1937).
5. Solidaridad Obrera, dimarts 11 de maig de 1937, pàgina 2.
6. Ídem.
7. CNT-FAI-FIJL-AIT: “Las organizaciones regionales de Cataluña afectas a la CNT, FAI y FIJL a la opinión pública”. Manifest / Full volant. [AEP- C 606].
8.  Ha quedat prou provat documentalment que l’ordre d’ocupar l’edifici de Telefónica procedia del President de la Generalitat, tot i que no havia estat aprovada pel Consell, en el qual existia participació cenetista.
 9. Carta a l’autor de Cementiris de Barcelona (9 octubre 2013), que rectifica el nom erroni publicat en Guerra di classe: “Pietro Macon”.
10.  Nelles, Piotrowski, Linse i García: Antifascistas alemanes en Barcelona (1933-1939). Sintra, Barcelona, ​​2010, pàgina 353, nota 12. També en Guerra di classe (25 de maig 1937).
11. Guerra di classe (25 de maig 1937), portada.
12.  Segons Aldo Aguzzi, a Barcelona, ​​mayo 1937, editat per Alikornio, p.159: “El matí de dimecres [5 de maig] es va intentar una nova i perillosa sortida. Van partir de la caserna Spartacus 6 carros blindats. Van trigar tres hores a arribar, lluitant pam a pam, a la seu de patrulles de control al carrer Corts [Gran Via]. […] Els italians que participaven en la defensa de l’edifici, entre ells, Cafiero, Marcon [Marc Pietro], Zamboni, etc., van lluitar heroicament. El segon va morir i l’últim dels nomenats va caure greument ferit”. Segons testimoni de Severino Campos, en l’intent de sortida de l’assetjada seu de patrulles de control, va caure també Domingo Ascaso.
13.  Segons Aldo Aguzzi, op. cit., p.158: “[Ferrari i De Peretti] arribats a la Plaça de L’Àngel van ser detinguts per membres del PSUC i afusellats”.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.