Nacionalismos Opinión

Qui és català? [Sobre l’etern debat de la identitat catalana]

El passat 20 de desembre va tenir lloc una polèmica al Twitter arran de una piulada del Catedràtic jubilat de llengua catalana Josep Maria Virgili i Ortiga, on assegurava que alguns del catalans no independentistes en realitat no son catalans, sinó espanyols residents a Catalunya.

Virgili

La piulada va ser ràpidament difosa per diversos mitjans espanyolistes, acusant al professor de supremacista (1), i va rebre el rebuig de personatges independentistes que volen treure’s de sobre tot discurs independentista que apel·li a la identitat, com Toni Soler (humorista i empresari) i Jair Domínguez (humorista), Eduard Voltas (escriptor) o Júlia Turinyà (Presidenta del Consell de la República a la Catalunya Nord); alguns d’ells sense donar gaire arguments i diguem-ne que amb molt poca mà esquerra…

Virgili i diversos perfils que el defensaven van aclarir que es referia a “ALGUNS” no a tots els no independentistes, que la piulada estava descontextualitzada ja que s’adreçava a un “anticatalà”, que els qui el van atacar no sabessin diferenciar els termes de ciutadania i identitat nacional o que haguessin fet el joc a mitjans d’ultradreta (2)

La identitat catalana no es forma per raó de raça o religió (com la Irlandesa), sinó a través de la llengua. L’anomenat “fet diferencial català” tampoc és per motius ideològics, clar que tampoc es pot considerar català qui vulgui eliminar la llengua catalana. Ara bé, es pot considerar català tot aquell que visqui i treballi a Catalunya? El pujolisme deia que sí, però en realitat alguns dels seus membres tenien una visió classista i racista respecte la gent provinent de famílies immigrants dels sud d’Espanya, per exemple quan Marta Ferrussola va dir que li molestava que el president Montilla fos “un andalús amb nom castellà”, val a dir que Jordi Pujol es va demarcar ràpidament de les declaracions de la seva dona (3). Segurament que la definició de català més correcte que veig seria aquesta:

“Es català tot aquell que estima la llengua i cultura catalana, tot aquell que parla català o s’esforça per entendre’l, comprendre’l i donar-lo a conèixer”. Ah, però aquí ens trobem amb un altre problema, al referir-nos a cultura, ens ha d’agradar tota mostra de cultura catalana per ser catalans? Jo crec que no, a mi per exemple les sardanes no m’agraden, jo penso que cal ser flexibles i no cal cap carnet per punts de “catalanitat”, cadascú estima la cultura d’una manera, i en pot estimar moltes, igual que de llengües.

Durant la transició es va donar el consens entre les forces democràtiques que català era tot aquell qui treballava a Catalunya. Tot i que no només es va quedar amb aquesta afirmació, sinó que també va existir un consens entorn a la recuperació de l’ús públic de la llengua catalana mitjançant la seva utilització per part de l’administració i la immersió lingüística a l’educació, aquesta última reclamada per part de pares castellanoparlants que volien que els seus fills coneguessin el català i així tinguessin les mateixes oportunitats a nivell laboral que els catalanoparlants (4)

En els darrers anys aquest consens entorn la immersió lingüística s’ha anat esquerdant. Primer va ser el creixement de Ciutadans, partit del qual part dels seus fundadors eren fundadors del Foro Babel, com Francesc de Carreras, Albert Boadella, Félix de Azúa, Teresa Giménez Barbat, Ivan Tubau, Antonio Robles o Javier Nart. Una altra de les entitats amb un discurs més agressiu contra la immersió lingüística és Convivencia Cívica Catalana (CCC) on també en va formar part José Domingo. Així doncs, Ciutadans es va convertir en el principal partit contra la immersió, i guanyant terreny durant el procés aglutinant el vot contrari a la independència de Catalunya. Però no és només Ciutadans o el PP qüestionant la immersió, també el PSC en el 14è congrés del partit entre el 13 i el 15 de desembre va apostar per un model plurilingüe, adduint que els nacionalistes havien instrumentalitzat la llengua (5), finalment però, van acabar rectificant i reconegueren la immersió lingüística a les escoles però amb un model “més flexible” (6).

Les crítiques a la immersió lingüística no només venen per la part espanyolista, sinó també pels partidaris de la immersió lingüística que denuncien que aquesta en realitat no s’aplica. Denuncien que hi ha professors que no donen la matèria en català i que els alumnes acaben l’ESO amb un nivell de català molt baix. “Argumenten que els estudiants aproven els exàmens perquè són escrits i no s’avaluen les competències orals. Asseguren que molts alumnes acaben la secundària sense saber parlar català i que, en canvi, tots saben fer-ho en castellà. Fins i tot alerten que el català pot acabar convertint-se en una llengua com el llatí, que no es parla” (7)

Tornant a la polèmica de Twitter entre el professor Virgili, Toni Soler, Eduard Voltas i demés. En realitat no és una discussió nova, tot i que la discussió del tweet no vingui per aquí, el cert és que és la disputa entre dos maneres de veure l’independentisme.

Un independentisme que defensa que el fet diferencial català és la llengua, és a dir, la columna vertebral de la identitat catalana és la llengua; i un altre que defensa que tot aquell que es senti català pot ser independentista, encara que no parli en català. Virgili forma part del Grup Koiné, un grup d’estudi dedicat a la diagnosi sociolingüística i a proposar solucions, proposen que el català sigui la llengua oficial a Catalunya, juntament amb l’Occità a l’Aran, i denuncien la seva minorització (8).

Un independentisme que defensa que és català tot aquell qui ho vulgui ser, defensat per l’entorn d’Esquerra Republicana i Súmate, com l’escriptor i editor Eduard Voltas, el polític Gabriel Rufian o l’humorista i empresari Toni Soler. De fet Esquerra Republicana porta temps buscant ampliar la base deixant de banda “debats identitaris” com la llengua, i de moment a nivell electoral els hi està sortint bé, qui els hi havia de dir fa 15 anys que serien la segona força a l’Hospitalet, a Sabadell, o quedarien primers a Barcelona. Totes ciutats on la majoria de població és castellanoparlant. Els 2012 el mateix Eduard Voltas ja deia que s’havia de fer independentisme en castellà per ampliar la base (9).

El problema del discurs al voltant d’Esquerra és que no té en compte que el català no està en les mateixes condicions que el castellà, ni un estat al darrere, ni els mitjans de comunicació, ni la força d’un mercat de més de 500 milions d’habitants. Algunes coses que es diuen des d’alguns mitjans son falses, però a força de repetir-les segur que molts les creuen, a Catalunya tothom pot parlar en castellà sense cap problema, de fet tot catalanoparlant entén el castellà, i de fet una de les coses que fan malament alguns catalanoparlants és canviar ràpidament de llengua davant un castellanoparlant que entén el català. Més enllà de la immersió a les escoles s’ha fet molt poc per la presència del català a plataformes com Netflix, HBO, o assistents de veu com Alexa o Siri. Tampoc li veig gaire sentit a una Catalunya independent on el català no existeixi o sigui molt minoritari, sinó és per la llengua, per què es vol la independència? Per fer república, ja podem fer la III República espanyola. No estic parlant d’una identitat excloent, sinó simplement de poder-me expressar amb la meva llengua amb naturalitat, a vegades a Catalunya no ho he pogut fer (afortunadament poques). Els nacionalismes identitaris han causat moltes guerres, però també és cert que les identitats existeixen i cal gestionar-les de manera que els que en tinguin una (o més d’una) s’hi puguin sentir còmodes sense que altres es vegin atacats o menystinguts.

Notes

(1) “El catedrático que apoya que solo son catalanes los independentistas”. Crónica Global. 23/12/2019 <https://cronicaglobal.elespanol.com/politica/catedratico-apoya-catalanes-independentistas_303386_102.html>

‘Cacería’ supremacista en Cataluña. «Los catalanes no independentistas no sois catalanes» Gonzaga Durán. Ok Diario Cataluña, 24/12/2019

(2) Fil de Josep Maria Virgili reflexionant sobre la polèmica piulada: https://twitter.com/Virgili7/status/1209980734565474304

(3) Ferrusola dice que le molesta que el president Montilla sea “un andaluz con nombre castellano” EFE. Cadena SER, 14/03/2018

(4) “Immersió lingüística: La mobilització de famílies castellanoparlants que va portar la immersió lingüística a l’escola pública”. Marc Font Ribas. Público, 26/02/2018 actualitzat 27/02/2018 <https://www.publico.es/public/immersio-linguistica-mobilitzacio-families-castellonaparlants-portar-immersio-lingueistica-l-escola-p-ublica.html>

(5) “Què diu la proposta del PSC sobre la immersió lingüística?” RAC1.

(6) “El PSC rectifica i fa reconeixement explícit de la immersió lingüística”. Ferran Casas / Sara González , Palau de Congressos de Catalunya. Nació Digital, 14 de desembre de 2019 a les 11:54 <https://www.naciodigital.cat/noticia/192780/psc/rectifica/fa/reconeixement/explicit/immersio/linguistica>

(7) “Professors denuncien que el català no és llengua vehicular en molts instituts”. Iacma Monterde Segura. CCMA.CAT. Actualitzat <https://www.ccma.cat/324/professors-denuncien-que-el-catala-no-es-llengua-vehicular-en-molts-instituts/noticia/2967229/>

(8) Texto íntegro del manifiesto del Grup Koiné a favor del catalán como única lengua oficial. El Periódico. Barcelona, 01/04/2016 | Actualizada 16/02/2018 – 14:32 <https://www.elperiodico.com/es/politica/20160401/grup-koine-manifiesto-catalan-unica-lengua-oficial-5018986>

(9) En castellà també, sisplau. Ara.cat, Opinió. 26/02/2019 <https://www.ara.cat/opinio/castella-tambe-sisplau_0_653334661.html>

3 comentarios

  1. Crec que es dona massa voastellanoparlanyltes a això de ser “català” Tu creus que jo en sóc? Ho sóc més que un casvalointellanoparlant de Sabadell que només s’expressa en castellà? I si parlar una llengua implica adoptar una identitat nacionals, són francesos els valons? Són alemanys els habitants de Zuric? És tan important “ser” català (o xinès o eivissenc o maltès)??

    Me gusta

  2. És que els pobles o cultures que no tenen estat, acostuma haver-hi aquests debats. Francès, espanyol o portuguès, ho ets si tens la nacionalitat. Al final és un tema personal, sentir-te més o menys d’un lloc o no sentir-te d’enlloc. Important ser d’un lloc o altre no ho és, per mi és important preservar llengües i cultures, tot i que hi ha coses més importants, com per exemple preservar el planeta i la biodiversitat, també és important tenir bones condicions de treball, accés a habitatge, educació, sanitat, etc.

    Le gusta a 1 persona

  3. Estic d’acord amb tu, estimat Arnau. El que passa és que vivim en un món en què es plantegen debats de finals del XIX quan som al XXI. Hi ha una onada identitària, d’un meliquisme malaltís que ho envaeix tot. Quant a les llengües, no hi ha res pitjor que lligar-les a bans polítics com fan PP, C’s, Voc i, sobretot els processistes. En aquest darrer cas, la llengua és molt més petita i es parla també fora de Catalunya, com el castellà fora d’Espanya i bé que ho saben a Madrid.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: