En aquests dies d’aniversari de la Revolució Espanyola i de commemoració del 19 de Juliol del 1936, però també de glorificació del triomf anarquista a Barcelona, és bo recordar on estaven la C.N.T. i la F.A.I. (i el P.O.U.M.) just un any més tard, després de la seva aposta per la col·laboració governamental amb l’estat burgès i l’antifeixisme frontpopulista, i un mes escàs després de la prohibició i persecució del P.O.U.M. per la contrarevolució estalino-republicana, i comparar llur política amb la del Moviment per la IV Internacional i la seva secció espanyola, la Sección Bolchevique-Leninista de España (S.B.L.E.).
Fins al moment de la il·legalització del P.O.U.M., l’S.B.L.E. havia centrat la seva tàctica en intentar un redreçament d’aquell partit per tal de vehicular-lo com l’instrument de salvació de la revolució espanyola -amenaçada tant pel feixisme com pel frontpopulisme- mitjançant l’entrada com a fracció, però la direcció poumista no ho permeté. L’S.B.L.E., no obstant, continuà orientant bàsicament la distribució del seu programa polític vers la militància poumista, però també -encara que en menor mesura- vers l’anarquista.
No obstant, l’S.B.L.E. comprengué molt encertadament que la qüestió del P.O.U.M. havia canviat radicalment a partir de la seva il·legalizació el 16 de juny del 1937, observant que tant la il·legalització com la seva manca de resposta obligaven a que aquest partit deixés de ser l’objecte de treball prioritari per als bolxevic-leninistes. És per això que el delegat polític a Espanya del Secretariat Internacional (S.I.) del Moviment per la IV Internacional, Erwin Wolf, decidí analitzar en profunditat la qüestió del P.O.U.M., en un article de principis de juliol que finalitzà però que romangué inèdit, «Das Ende der P.O.U.M.» («La fi del P.O.U.M.»), el qual implicava un important gir respecte la política de l’S.I. vers Espanya. En aquest article, Wolf donà per mort el P.O.U.M., principalment a causa de la seva «impotència política» des del juliol del 1936 fins als Fets de Maig del 1937, que s’havia agreujat especialment després d’aquests: la seva actitud contemporitzadora i el seu «cretinisme jurídic» al no desafiar la suspensió de La Batalla a finals de maig i l’haver interposat querelles contra les «calúmnies» del P.S.U.C. en lloc d’haver mobilitzat la força del partit per a contestar els atacs, havien esperonat i no pas apaivagat l’ofensiva contrarevolucionària. Wolf també qualificà el partit de «centrista», i exposà les contradiccions de les seves relacions internacionals, especialment per la presència del S.A.P. (signatari del front popular alemany) en el Buró de Londres (al qual el P.O.U.M. hi pertanyia). Wolf aprofità i cità vàries vegades en la seva crítica l’article de Josep Rebull (líder de l’esquerra del P.O.U.M.) contra la política de la direcció del P.O.U.M. durant els Fets de Maig, però lamentà a la vegada que l’esquerra del partit no volgués tenir contactes amb els bolxevic-leninistes. Finalment, en una conclusió que tenia tant una intenció externa com interna, Wolf ratificà que el «vell P.O.U.M.» estava mort, que les temptatives de ressuscitar-lo eren estèrils, i que qualsevol que volgués construir un veritable partit revolucionari havia de comptar inevitablement amb els trotskistes:
«El vell POUM ha mort. Qualsevol intent de tornar-lo a la vida ha de fracassar.Allà on xoquen els antagonismes de classe, no hi ha lloc per a formacions centristes híbrides.[…] Afortunadament encara hi ha prou camarades revolucionaris del POUM valents que trobaran el camí junts després de les primeres setmanes de confusió.[…] Alguns camarades d’esquerres del POUM esperen poder construir un partit realment revolucionari sense lligar-se a l’odi al trotskisme.[…] Qui vulgui construir avui un partit realment revolucionari només ho pot fer amb els trotskistes i ha d’assumir inevitablement l’odi salvatge de la reacció mundial.»1
L’important gir era evident, i implicava l’abandonament de la perspectiva entrista, precisament mitjançant l’anàlisi d’un dels seus principals defensors fins a aquell moment. La perspectiva d’abandonament de l’entrisme tornà a sorgir en l’informe que Wolf escrigué dos dies després d’aquest article, tot i que novament no va tractar específicament la necessitat de mantenir o no aquesta política (estranyament la va obviar, com si no volgués obrir un debat en el sí de l’S.I.). Tanmateix, Wolf tornà a repetir que el P.O.U.M. estava mort i que, per tant, «En este momento se impone un giro táctico. En el pasado nos ocupamos casi exclusivamente del POUM. Los obreros revolucionarios anarquistas fueron demasiado olvidados, a excepción de Los Amigos de Durruti«, plantejant per tant a l’S.B.L.E. que s’havia d’intensificar el treball en els mitjans anarquistes i sindicals, donada la mínima activitat il·legal del P.O.U.M. i, al contrari, la pervivència dels sindicats i els seus milers d’afiliats, on es podria fer una activitat mes oberta.2 Encara que el gir tingués una altra motivació, òbviament havia de ser benvingut per G. Munis i Moulin, els dirigents a Barcelona de l’S.B.L.E. que mantenien una actitud decididament anti-entrista respecte el P.O.U.M.; en dies posteriors, amb ocasió del primer aniversari del 19 de juliol, el nou gir s’explicità més.
Certament, l’S.B.L.E. podia contemplar un treball entre els mitjans anarquistes, ja que comptava amb simpaties entre els sectors més revolucionaris d’aquest: des de la protecció de les joventuts llibertàries als militants bolxevic-leninistes que distribuïen premsa i fulls volants davant dels atacs de la J.C.I. (la joventut del P.O.U.M.) fins a la impressió de la seva premsa i fulls volants –inclús després de la prohibició del P.O.U.M.- passant pels contactes amb els Amigos de Durruti, l’S.B.L.E. era coneguda i fins i tot protegida per sectors de la militància anarquista; Wolf informà que inclús joves anarquistes estaven disposats a l’arriscada tasca de distribuir els fulls volants de l’S.B.L.E. i enganxar-los per les parets.3 No obstant, les perspectives a mig termini no eren gaire optimistes, ja que la direcció de la C.N.T. també decidí actuar ben aviat contra el trotskisme i aturar, així, el corrent de simpatia i solidaritat vers aquest.
Defensors a ultrança de la unitat antifeixista i de la prioritat de guanyar la guerra, indiferents a les «querelles intestines entre marxistes» i dòcils davant la reconstitució de l’estat burgès, ni més ni menys que el Comitè Nacional de la C.N.T. i el Comitè Peninsular de la F.A.I. elaboraren conjuntament una nota que fou publicada per la principal premsa republicana (anarquista, estalinista i burgesa) no només desmarcant-se d’un full volant bolxevic-leninista,4 sinó «contestant-lo»; tot apunta a que fou el secretari general de la C.N.T., Marià R. Vázquez, «molt enfadat» pel full volant bolxevic-leninista, qui va ser l’origen d’aquesta resposta.5 La nota manifestava que «No sabemos si se trata de una maniobra de carácter político o si responde a los manejos sucios de quienes firman la octavilla» i que, en tot cas, no existia cap pacte de la C.N.T. amb el P.O.U.M., cap voluntat d'»unitat d’acció», que no havia cridat a la vaga, i que ningú havia d’atendre més consignes que les emanades pels «comitès responsables», acabant la nota advertint de nou als militants «contra los manejos sucios», «los traidores» i «emboscados enemigos», i assegurant que se’ls donaria «su merecido»:
«Comité Nacional de la C.N.T.
Comité Peninsular de la F.A.I.
¡Atención a los manejos sucios! Que nadie haga caso de más consignas ni orientaciones que las que emanen de los Comités responsables
Al anochecer llega a nuestras manos una octavilla firmada por la Sección Bolchevique-Leninista de España (por la IV Internacional), en la que se habla de huelgas, de formación de Comités Revolucionarios, etc., y dice «VIVA LA UNIDAD DE ACCION C.N.T.-F.A.I.-P.O.U.M.«
No sabemos si se trata de una maniobra de carácter político, o si responde al manejo sucio de quienes firman la octavilla. Ignoramos, en total, quién puede ser el autor de ello. Pero, sea quien sea, tenemos que hacer constar públicamente lo siguiente:
1.º Que no hay ningún pacto entre nosotros y el P.O.U.M. Elevar nuestra voz pidiendo justicia, nada más que justicia, no equivale a la existencia de pactos ni a ninguna «unidad de acción». Nuestro movimiento libertario tiene la suficiente personalidad para actuar con absoluta independencia.
2.º Que no hemos declarado ninguna huelga; y
3.º Que nadie debe atender más consignas ni orientaciones, que las que emanen de los Comités responsables.
La delicadeza de los momentos que vivimos, obligan a actuar con toda responsabilidad. A quien lance consignas o reparta documentos en los que se mezcle a nuestras Organizaciones, hay que exigirles responsabilidad y darles su merecido.
¡Alerta, camaradas, contra los manejos sucios! Son demasiados los adversarios que tiene nuestro movimiento. Aún hay demasiados emboscados enemigos, para que estemos confiados.
¡Contra todos los ESPECULADORES, o los traidores, debe mantenerse incólume el movimiento libertario, unido, compacto y siguiendo la trayectoria que se marque.
Ni necesitamos mentores, ni seremos juguetes de maniobras. SEPANLO TODOS, por si acaso.
El Comité Nacional de la C.N.T.
El Comité Peninsular de la F.A.I.
Valencia, 6 julio 1937.»6
Al dia següent, Josep Rabasa, pel C.R. del P.O.U.M. valencià, s’apressà a declarar que no tenien res a veure ni amb el full volant ni amb l’S.B.L.E.,7 i gairebé dues setmanes després, seguint l’estela del C.N. de la C.N.T. i del C.P. de la F.A.I., la direcció clandestina del P.O.U.M. considerà d’igual manera que havia de continuar desmarcant-se del trotskisme i també desautoritzà els fulls volants de l’S.B.L.E. en La Batalla clandestina, però en una actitud certament sectària: com la C.N.T., presentà la seva desautorització sense cap mena d’argumentació, però a diferència d’aquella, ni tan sols esmentà algunes de les consignes de l’S.B.L.E., sense donar per tant l’opció al seus militants de conèixer la justesa o no de la desautorització: la nota no presentà ni un sol argument polític, només desqualificacions que anaven des dels «escasos elementos» fins a insinuacions d’engany, passant per l’afirmació de que els trotskistes demanaven «cosas tan absurdas» que eren una «verdadera aberración política» i un «modelo de confusionismo», la qual cosa demostrava «que los pobres trotsquistas españoles se hallan, políticamente, en la estratosfera»8 (Wolf assenyalà punyentment que «El comité ejecutivo se guarda mucho de informar a sus militantes sobre cuáles son esas «cosas tan absurdas» preconizadas por los «pobres trotskystas»»).9
Aquesta actitud no es modificà els mesos posteriors, sense que la repressió patida pel P.O.U.M. però també pels quartainternacionalistes l’estiu del 1937 servís perquè el primer abandonés el seu sectarisme per tal de permetre la mes bàsica i òbvia solidaritat. Ben al contrari, a principis de setembre -quan militants de l’S.B.L.E. ja havien estat detinguts o assassinats- el perseguit P.O.U.M. continuà amb aquests atacs, utilitzant els mateixos «arguments» i afegint-hi de nous que, a més, eren o bé errades o bé falsificacions: en un article de llarg i delirant títol («El Partido Comunista y sus instrumentos en la policía y en la previa censura protegen a los trotskistas : e impiden al P.O.U.M. criticar y combatir a los partidarios de Trotski : y es que los necesitan para endosar al P.O.U.M. sus actividades»),10 arribà a l’absurda afirmació de que la censura estalinista de textos del P.O.U.M. protegia els trotskistes. En aquest article la direcció clandestina del P.O.U.M., en plena ceguesa sectària, pretenia demostrar una col·lusió d’interessos entre estalinistes i trotskistes i hi afirmà literalment que «Se persigue al P.O.U.M., acusándole de trotskista, mientras se protege y se encubre a los verdaderos trotskistas» [sic]; l’article reprengué els atacs als trotskistes per la qüestió del full volant de l’S.B.L.E. que havia estat atacat per la C.N.T.-F.A.I. i, a més, atribuí als bolxevic-leninistes un text editat en Mèxic que no era seu.11
Malgrat que Wolf considerà que la publicació de la nota de la C.N.T.-F.A.I. tenia un efecte positiu perquè «impressionaria» els militants poumistes i anarquistes, aconseguiria vèncer les reticències relatives al nombre de militants, i podria propiciar les discussions, especialment amb els anarquistes, considerà també els seus evidents efectes negatius, ja que probablement els quadres mitjans cenetistes intentarien evitar les discussions i l’accés als locals.12
Ben probablement fou això darrer el que succeí, ja que la nota de la C.N.T.-F.A.I. fou contestada per Munis en nom de l’S.B.L.E. en una carta que envià al C.N. de la C.N.T. amb còpia a «tota la premsa revolucionària d’Espanya», però cap publicació anarquista (o poumista o socialista d’esquerra) ni la reproduí ni la contestà. El text signat per Munis defensava la política de front únic, reivindicava l’acció revolucionària de l’S.B.L.E., desafiava la C.N.T.-F.A.I. a demostrar les seves acusacions i a fer públics els arguments que feia l’organització bolxevic-leninista i, per tant, a rectificar públicament llur nota:
«Sección bolchevique-leninista de España / por la IV. Internacional /
Al Comité Nacional de la CNT, Valencia.
Estimados camaradas: en Solidaridad Obrera día siete de este mes, respondiendo ese Comité Nacional a una octavilla nuestra «en la que se habla de huelgas, formación de Comités revolucionarios, etc., y se dice: ¡Viva la Unidad de acción CNT-FAI-POUM!» se agrega también: «No sabemos si se trata de una maniobra de carácter político o si responde a los manejos sucios de quienes firman la octavilla».
Nos interesa puntualizar:
1/ La Sección Bolchevique-Leninista de España ha sostenido y sostiene el punto de vista de la unidad de acción CNT-FAI-POUM porque considera que sólo la lucha de estas tres organizaciones podría detener el encarcelamiento de revolucionarios, la clausura de locales, los procesos monstruosos y la ofensiva contra las colectivizaciones. A luchar por este punto de vista tenemos nosotros perfecto derecho y cualquier otra organización.
2/ Aconsejando al proletariado la actuación en dicho sentido, hemos publicado diversos manifiestos todos firmados por nuestro comité, sin que puedan dar lugar a ningún género de engaño.
3/ Que sólo en una octavilla repartida en las barricadas obreras durante las jornadas de Mayo se hablaba, no de huelgas, sino de huelga general «excepto en las industrias que trabajen para la guerra» como medio de contrarrestar la provocación del enemigo de clase y conservar las conquistas del proletariado.
Tenemos pues derecho a preguntaros dónde están y en qué consisten los «manejos sucios». Nos habéis acusado ante el proletariado y no podréis eludir lealmente una explicación pública. Otra cosa sería auxiliar la calumnia de que el stalinismo se vale hoy en sus campañas y procedimientos criminales contra el «trotskismo».
Copia de esta carta será enviada a toda la prensa revolucionaria de España. Esperando una leal rectificación pública de vuestros conceptos, os saluda.
Por la Sección Bolchevique-Leninista de España. G.M.
Barcelona 16-7-37″13
La direcció anarquista, plenament compromesa amb la col·laboració governamental i amb el fre a qualsevol iniciativa revolucionària, ignorà la requisitòria de l’S.B.L.E. i no la contestà, per tal de no haver de comprometre’s davant llur pròpia militància. Com una vindicació de l’orientació tàctica de l’S.B.L.E. cap a la militància anarquista, dos dies després de la infame nota de la C.N.T.-F.A.I. el mateix diari Nosotros publicà un article de la Federación Ibérica de Juventudes Libertarias on aquesta, a propòsit d’una polèmica amb les Juventudes Socialistas Unificadas, defensà a la seva manera el P.O.U.M. i fins i tot el trotskisme;14 però, de juliol del 1936 a juliol del 1937, la direcció anarquista espanyola passà de la lluita abstracta per la revolució a la col·laboració amb la contrarevolució, amb un perseguit P.O.U.M. incapaç de cercar una resposta revolucionària i obcecat en allunyar-se al màxim del trotskisme.
Sergi Rosés Cordovilla, 19 de juliol del 2023
1 WOLF, Erwin. «Das Ende der POUM» (4-VII-37), p. 8; (17370) Leon Trotsky exile papers, Houghton Library, Harvard College Library; traduït de l’original en alemany.
2 WOLF, Erwin. «Rapport intérieur» (6-VII-37), p. 2; (17371) Leon Trotsky exile papers, Houghton Library, Harvard College Library, (traduït en: Documentación histórica del trosquismo español, 1936-1948 : de la guerra civil a la ruptura con la IV Internacional. 1ª ed. Madrid : De la Torre, 1996, p. 141).
3 Ídem.
4 La nota deia que el full volant «habla de huelgas, formación de Comités Revolucionarios, etc., y dice: «¡Viva la unidad de acción C.N.T.-F.A.I.-P.O.U.M.!»» No he trobat cap full volant amb aquest text, que recorda al que la S.B.L.E. va distribuir el 4 de maig (el qual, però no tindria gaire sentit denunciar dos mesos després). Probablement es tractava d’un full volant, doncs, editat efectivament per l’S.B.L.E. a finals de juny o primers de juliol cridant pel front únic de lluita C.N.T.-F.A.I.-P.O.U.M., la principal consigna política dels bolxevic-leninistes a Espanya en aquell moment.
5 Vegeu: BROCKWAY, Fenner. Spanish diary, 23rd June to 12th July 1937 : personal report of a visit to Spain. London : Independent Labour Party, [1937], p. 7-8.
6 C.N. DE LA C.N.T. ; C.P. DE LA F.A.I. «¡Atención a los manejos sucios! Que nadie haga caso de más consignas ni orientaciones que las que emanen de los comités responsables». Nosotros : portavoz de la Federación Anarquista Ibérica (7-VII-37); la nota va aparèixer abreujada (sense els quatre darrers paràgrafs) en «El Comité Nacional de la C.N.T. contesta a una octavilla de la «Sección Bolchevique Leninista de España»». Solidaridad obrera (7-VII-37), versió que fou reproduïda també en la majoria de la premsa anarquista, a més de la burgesa i estalinista del mateix dia.
7 RABASA, Josep. «Las cosas en su punto : «entre la C.N.T. y la F.A.I. no existe «unidad de acción» con el P.O.U.M.»». Nosotros : portavoz de la Federación Anarquista Ibérica (8-VII-37), i «El P.O.U.M. se dirige al Comité Nacional de la C.N.T.». Solidaridad obrera (8-VII-37).
8 «A propósito de unas octavillas de los bolcheviques-leninistas por la IV Internacional». La Batalla (19-VII-37).
9 Carta de Wolf a l’S.I. (21-VII-37), p. 5, (5232) Leon Trotsky Soviet papers, Houghton Library, Harvard College Library; traduïda en: WOLF, Erwin. «Informe de España, 21 de julio de 1937». En: TROTSKY, L. La revolución española. Barcelona : Fontanella, 1977, v. 2, p. 404.
10 «El Partido Comunista y sus instrumentos en la policía y en la previa censura protegen a los trotskistas : e impiden al P.O.U.M. criticar y combatir a los partidarios de Trotski : y es que los necesitan para endosar al P.O.U.M. sus actividades». Boletín de prensa : Partido Obrero de Unificación Marxista, nº 6 (4-IX-37), p. 5-7.
11 L’article poumista no en donà el títol, però es tractava del full volant «La masacre de Barcelona : ¡Una lección para los trabajadores de México! : ¡En México no debe repetirse el descalabro sufrido por los trabajadores de España», que en realitat no havia estat escrit pels bolxevic-leninistes sinó pel Grupo de Trabajadores Marxistas, grup relacionat amb la Revolutionary Workers League (R.W.L.) i dirigit per Paul Eiffel: potser fou una confusió, però no es pot descartar que fos una falsificació interessada per part del P.O.U.M., ja que aquest text probablement fou distribuït per Russell Blackwell, que la direcció poumista sabia perfectament que no era «trotskista oficial» sinó el representant de la R.W.L. a Espanya.
12 WOLF, Erwin. «Rapport intérieur» (6-VII-37), p. 2-3; (17371) Leon Trotsky exile papers, Houghton Library, Harvard College Library, (traduït en: Documentación histórica del trosquismo español, 1936-1948 : de la guerra civil a la ruptura con la IV Internacional. 1ª ed. Madrid : De la Torre, 1996, p. 141).
13 Aquesta carta està reproduïda -en castellà- dins: carta d’Erwin Wolf a l’S.I. (21-VII-37), p. 2, (5232) Leon Trotsky Soviet papers, Houghton Library, Harvard College Library; l’èmfasi és en l’original i he corregit els pocs errors gramaticals que hi conté (la part final de la carta de Wolf -que no conté la carta de Munis- està traduïda en: WOLF, Erwin. «Informe de España, 21 de julio de 1937». En: TROTSKY, L. La revolución española. Barcelona : Fontanella, 1977, v. 2, p. 402-404).
14 C.N. DE LA F.I.J.L. «La Alianza Juvenil, la J.S.U. y el trotskismo». Nosotros : portavoz de la Federación Anarquista Ibérica (9-VII-37).
Ser Histórico 