Aquest article, pretén dibuixar les línies bàsiques de recerca històrica i els factors de nova fornada que estem confegint fa mesos i enregistrats formalment, sobre el naixement de l’Escola Racionalista Acràcia a 1936, fins al seu final a començaments del 1939. És un resum senzill, basat en fonts escrites primàries que citaré, per a excloure d’altres explicacions que han circulat incompletes i/o no exactes. Te aportacions totalment noves, per espai no podrem detallar tot l’anàlisi que en fem i tampoc tot el contingut. S’ha publicat un petit article a maig 2025 i es publicarà el segon a finals de juny, amb aquest contingut molt més reduït, a TOTA LA SAGRERA.
1.-La Casa del Indiano, prescindint dels antecedents més antics, s’inscriu producte de l’herència de D. Maria Arpí i Urpí i d’altres inscripcions, a 7 d’agost de 1934 a favor i per parts iguals a (Rusca i Arpí), 3 germanes i a parts iguals. No és fins octubre de 1938 quan es realitza una Venda a favor de Joaquín Morel Bas i s’inscriu a 20 de gener de 1939, i no es paguen els Drets Reals a la Generalitat(??), fins el 20 de febrer de 1939, tercer año triunfal (això si és detalla). No hi ha moviments registrals entre 1936 i gener de 1939 (podria ser que no estigui certificat i/o fet esborrar -tot és possible-, ja que si l’Ajuntament i/o Generalitat van intervenir, es feia el tràmit normalment), i no és fins concretament el 20 de gener de 1939, 6 dies abans de l’entrada de les tropes invasores de Franco a Barcelona, que s’inscriu la venda al Registre de la Propietat.
En resum, ni “s’expropia” per l’Ajuntament i tampoc es “retorna” (com s’ha escrit) la casa, als hereus/ves-propietaris/ies; “un retorn” a octubre de 1938 tal com es continua dient, no tindria cap sentit, entre altres coses, perquè no es van portar a terme aquestes intencions de fer-ho efectiu globalment, per part del Govern de la Generalitat.
A finals d’Octubre de 1938, mentre l’Escola estava en ple funcionament, es va realitzar la Venda amb Escriptura Notarial sense cap escrúpol. Així mateix, es van obviar, la família que vivia al Pavelló (Porters-Consergeria), la situació política, la legalitat vigent i la Guerra. No es va inscriure la Venda oportunament fins a 20 de gener de 1939, quan la Guerra Civil estava perduda.
És cert i evident que La Torre es va confiscar pel Comitè de Defensa, durant els primers dies posteriors al 19 de Juliol del 1936, segons consta documentalment pel CENU (concreten per la CNT). També és una evidència, que el Comitè de Responsabilitats i/o Apropiacions de la Generalitat, gestionaven i controlaven les confiscacions, formant part de procediments legalitzats, i aquestes es duien a terme en unes condicions determinades i amb uns processos concrets, que ara no desenvoluparem.
La confiscació de La Torre, no era un fet aïllat i tampoc va ser producte d’organitzacions vandàliques sense control. Aquest punt mereix molta atenció i m’atreveixo a assegurar que li dedicarem un ample anàlisi, tan pel que fa a les escoles de Barcelona com a d’altres llocs confiscats i/o apropiats durant el període (per la pròpia Generalitat i/o Ajuntament i/o per organitzacions polítiques i sindicals), que s’han tractat en moltes ocasions de manera aïllada com actes “terroristes” atribuint-los sempre als mateixos.
És obvi que podien haver vàndals que anaven per lliure (tenim exemples extrems, en especial dels conqueridors feixistes, per a variar), però no era pas el cas de La Torre.
Voler vendre que els Comitès de Defensa de 1936 a Barcelona actuaven per lliure (i fer un garbuix del 34, del 37…), pot ser l’interès d’algú o per motiu de desconeixement profund de com estaven organitzats i per qui o quins, i del grau de disciplina que tenien i en especial al 36. No estem parlant de cèl·lules corporatives minoritàries, estem parlant de la població amplament representada i que va ser capdavantera de la defensa de Barcelona. Parlem d’ Institucions i Organitzacions que defensaven la República en una guerra civil, i on hi havia representació política de tothom, cadascú en el grau que creien i com consideraven.
Els Comitès (com se’ls nomena per alguns/es en to despectiu i de forma genèrica), van ser l’essència de les Milícies, i l’ànima de la República, qui oblidi aquests paràmetres, falsificarà els fets objectius. Les batalles polítiques entre els defensors de la República (burgesa o no) i les diferents fases de les divisions polítiques entre ells, és un factor diferenciat i probablement, l’inici de la derrota política que va portar a la derrota militar (mereix una visió objectiva i la nostra interpretació, fuig totalment de caricatures de western).
Fent un parèntesi global per a situar bé, al juliol de 1936, l’escena era desbordant, aturar un cop d’estat en plena República, era un repte trepidant. Per anar bé i centrar-ne les circumstàncies, hauríem de començar a partir de l’any 1930 i fer un recull de fets lligats en el desenvolupament i/o l’extermini de l’Anarquisme a Catalunya durant tota la Dictadura i abans, no obstant com el nostre estudi parteix a la Guerra Civil, només anirem fent referències obligades al llarg de l’estudi.
El mateix 24 de Juliol el Diari Oficial de la Generalitat, publica tres Decrets i una Ordre, que en si mateixes ja descriuen prou, Decret de cessació immediata de tots els funcionaris de la Generalitat que hagin participat en ei moviment insurreccional contra el regim, Decret de cessació Consellers, tant els propietaris com els suplents, que procedeixin de llistes de partits aliens al Front Popular d’Esquerresde Catalunya, Decret disposant la constitució immediata a cada localitat de Catalunya d’un Comitè perquè, sota la salvaguarda de les Milícies ciutadanes, vigili i asseguri la conservació dels edificis públics i l’Ordre, disposant que sigui format un Comitè que asseguri la normalitat de tots els ordres a totes les Institucions.
En definitiva, el dia 24 molt proper al 19, després dels angoixants 19 i 20, ja es publicava al Butlletí Oficial.
Tergiversar és senzill, però els lectors poden entendre bé que el que passava el 19, era l’aturada del Cop d’Estat Feixista, no era una festa popular de barriada, era la defensa conscient de Barcelona i qui tenia la majoria aclaparadora, no estava representat a la Generalitat ni enlloc que no fos un sindicat, però era la representació real i de fet. El Comitès de Defensa de Barcelona, organitzats molt abans i estratègicament des del 33 i 34, eren la sàvia de la CNT. El Comitè que es decreta des de la Generalitat ve a reforçar o potser controlar, els que ja hi eren; sense aquests darrers, el 19, hagués estat una derrota per la República. Primers fets rellevants.
Canviar l’òptica, com és el que s’ha estat fent fins l’eternitat, te el seu motiu: perpetuar la història oficial -esborrar per sempre la real-, que malauradament només posa accent en imprimir una llegenda negra sobre organitzacions determinades, la CNT i la FAI, que eren les que tenien la majoria aclaparadora a Catalunya, i no obstant, mai van tenir el poder. Segons fets rellevants.
Desvirtuar sense obturador, desautoritzant Confiscacions, Col·lectivitzacions i la Revolució Social, és el mètode magistral emprat. Culpabilitzar als mateixos de sempre, pujant les mans dient: “nosaltres no ho vam fer”, ara ja fa riure una mica. Potser que cadascú prengui la responsabilitat del que pertoca, ja que a la llarga, la veritat sempre se sap i s’estén. En un futur no molt llunyà, les malediccions elaborades, ja no faran mal i quedaran al descobert, la Història és així.
Anant només a les apropiacions generals. Sense entrar ara en les eclesiàstiques, el 18 novembre de 1936, es publica un Decret sobre Pressupost, molt il·lustratiu i que posa en escac i mat la falsa idea de que eren uns lladregots amb nom polític: “per tal de poder atendre degudament les despeses de caràcter extraordinari motivades per les apropiacions d’edificis, d’entitats culturals, d’escoles, per la creació de nous serveis i per ampliació dels ja existents…..”,cal dir que aquestes es publiquen i si algú te curiositat, pot anar resseguint-les dia a dia i veurà que tenen cognoms de tothom.
El cert i evident, és que el Govern de la Generalitat, anava a cavall dels esdeveniments, i qui prenia la iniciativa en la defensa de la República a Catalunya, amb la gran contradicció explícita de Revolució Social, era la CNT i els grups de la FAI. Per posar un exemple, de com anava els primers dies de juliol, la Gaseta Municipal de Barcelona del 27, informava de l’ Ordre-Circular, disposant que els alcaldes, només podien rebre ordres per al compliment de qualsevol servei de les autoritats superiors, “el desconcert, fins i tot, dels alcaldes era superlatiu”.
2.–Si bé és cert que el 30 de setembre de 1936 es van aturar les obres de La Torre, tal com consta a l’informe, el Comitè de Control és de Martí Comalada S.A, l’empresa encarregada pel CENU i/o Patronat Escolar en realitzar les reformes, no és cap Comitè de Control extern. Aquest Comitè de Control com consta a l’Expedient “diu” que per escrit, el Comitè Revolucionari de la Barriada, li lliuren document també escrit, prohibint que comencin les obres encarregades: els Comitès de Control tenien un paper determinat, hi ha legislació ben detallada. Ben diferent que aturar per la força, de Comitè a Comitè s’aturen, el motiu pot ser i ja l’ avanço, era el CENU: l’escola no entraria a les escoles gestionades pel Consell de l’Escola Nova Unificada.
3.-Continuant amb les obres, a la reunió realitzada el 21 d’agost de 1936 de grups anarquistes, nou dies abans dels fets que descrivim, es va decidir no aturar cap obra de cap grup escolar, lloant la feina de l’Ajuntament i Institucions en els seus objectius marcats per l’Ensenyament a Barcelona. En el debat es denota la importància que tenia la Cultura i l’Ensenyament en aquells moments, els principis que ho inspiraven i el respecte per la tasca del Patronat Escolar.
La constitució del “Comitè” (no Consell, encara) de l’Escola Nova Unificada, es va portar a terme el 27 de juliol del mateix 1936. Amb totes aquestes dades i dates que se solapen, una Revolució en marxa en contra d’un cop militar, unes Milícies en moviment i un Exèrcit Republicà organitzant efectius a correcuita o com sigui, és fàcil fer diferents hipòtesi, comptant amb les variades ideologies del moment.
L’Escola Racionalista no era una idea teòrica, formava part de l’ideari col·lectiu i ja funcionaven -potser hi ha algú que ho vol oblidar-, i el CENU només era incipient i de plena polèmica (aspecte cabdal per a qui contraposa frívolament el CENU i la CNT o ignora la feina educativa dels Ateneus).
4.–L’obra de la Torre consta com a INTACTA a 1936 en la seva estructura per Informe del CENU, i només calen obres de reforma a les parets. No sabem si es van continuar en un moment posterior, (hi ha constància fefaent i documental que s’encarregaven obres amb Contracte als organismes sindicals i també amb Pressupostos a Concursde material escolar i/o mobiliari.
Assegurem, per proves escrites i altres treballs desenvolupats anteriorment a aquest, que hi havia obres i reparacions que s’encarregaven al SAC (S. Arquitectes). Si ens consta que es van fer una reparació petita/i-o Inspecció d’obres a La Torre per part del SAC durant 1938 i d’altres d’abans, i està clar que era a Provençals 30 (ara Berenguer de Palou) i que el representant/propietat era l’Ateneu Racionalista, i així posem fil a l’agulla.
5.-L’Escola va funcionar possiblement des del novembre del 36 amb nens/es i mestres (com la majoria d’escoles, el començament de curs oficial es va endarrerir molt), fins pocs dies abans (només un o dos), de que les tropes feixistes entressin des del Tibidabo i des del Centre cap a Nord (marroquins o italians, tan se val), el mes de gener del 39. La família del Pavelló va marxar el mateix dia 27 de gener (testimonis orals de la família), quan entraven pel seu darrere les tropes, cap a la Carretera de Montcada direcció a França i l’exili.
La realitat es que La Torre va funcionar i consten al 1938, 178 infants amb prova documental i potser dividits de diferent manera com va planificar el CENU, entre altres coses perquè estava al marge del CENU com a escola racionalista i depenia de la Federació i d’un Ateneu proper, el de La Sagrera.
Hi havia escoles racionalistes que van adaptar-se a la direcció del CENU i d’altres no.
6.-Afirmem amb algun dubte molt petit, que La Torre no es va adequar a la gestió del CENU, van fer la seva història a part depenent de la Federació d’Escoles Racionalistes amb el nom d’Acràcia, el mateix que es va posar a la barriada de La Sagrera, però era La Torre a seques per a tothom que la vivia directament (ni Torre Rusca, ni res semblant, per història oral directa) Els nens pagaven 4 pessetes que no era de matrícula, 1 pesseta setmanal com per exemple a Santa Coloma al 1931 i a moltes altres no adaptades al CENU , i se’ls atorgava un ajut des de la Federació de 800 pessetes,. encara no podem assegurar cada quant i si era pel lloguer o no. (es pagaven lloguers de les confiscacions i ho ressaltem amb èmfasi).
L’Escola Acràcia es va anar construint mica en mica, i es van anar ampliant aules i mestres, tal com anaven augmentant alumnes, així ho delata les seleccions de mestres posteriors al començament de curs i durant el 37 a la Soli. No eren només els fills dels socis de l’Ateneu (150, segons Congrés a 1936), eren més i per tan, cobririen part del dèficit de places al Districte Novè.
Els mestres eren possiblement de la tanda de mestres racionalistes que estaven durant el 36 i 37 al marge de la Generalitat, al 37 es van amortitzar llurs places des de la Institució per Decreti van passar a formar part de la plantilla..
A novembre de 1938, encara consta Acràcia en dos documents de fonts primàries, en ple funcionament. En el darrer, consten les escoles racionalistes a Barcelona en aquella època i també de fora, i les que van tancar.
7.-Sobre la Federació d’Escoles Racionalistes, en plena Guerra, es va constituir a Barcelona al gener de 1937; segons acta documental i per documents posteriors, i pel contingut global de la reunió de les entitats culturals, es pot deduir sens dubte que la “hipòtesi” que un Ateneu o institució semblant tutelaren l’Escola Acràcia així nomenada, es palesa. En aquest cas, era l’Ateneu Racionalista i/o Cultural (utilitzaven els dos) de La Sagrera, només cal rellegir Solidaridad Obrera i els seus anuncis dia a dia.
La Torre ja no és tan misteri, ja sabem una mica més. Amb el temps i des de la nostra discreta aportació, que hores d’ara ja podem dir que és molt extensa, treballarem en totes aquestes vies encetades per tal de desenvolupar part la història de la Guerra Civil i els granets de sorra, que van fer servei i van defensar la Cultura i la República.
Isabel Fígols
Aportacions d’Història de la Guerra Civil
1-Arxius i Hemeroteques:
-Registre de la Propietat de Barcelona
-ANC
-Solidaridad Obrera
-SAC
-Arxiu CNT/FAL-IISH
-Dogc
2-Bibliografia:
-L’ensenyament a Catalunya durant la Guerra Civil. El CENU. Barcanova 1982 Fonquerni/Ribalta.
-Localització de centres CENU del Districte IX.-Emili Cortavitarte Carral. 2025
-La Cultura anarquista a Catalunya. Ferran Aisa. Edicions de 1984, De Bat a Bat
-Los Comités de Defensa de la CNT de Barcelona 1933-38. Agustí Guillamón. Descontrol 2020.
Ser Histórico 