L’Escola Racionalista Acràcia de La Sagrera de Barcelona, tal com ja vam detallar a un article anterior, es va crear després de l’ocupació de La Torre de La Sagrera, els darrers dies de juliol del 1936. No tornarem a fer referència al que ja es va esmentar, però com el nostre Projecte, aporta infinitat de dades de fonts primàries molt rellevants, n’avançarem algunes i part del nostre anàlisi.
Fa tot just un any, sobre l’Escola Acràcia no hi havia res de res, es donava per fet, que allà no hi havia cap centre educatiu i sobre l’ocupació de La Torre al juliol, la informació que s’oferia era una barreja o informacions en molts casos, de dubtosa procedència.
El treball d’investigació que s’ha dut a terme, ha estat meticulós i comparant d’altres i les seves fonts. De les publicacions oficials DOGC i Gaseta Municipal, s’ha fet un treball exhaustiu per a situar la conjuntura política i determinar la credibilitat, la legal, a moltes accions que es portaven a terme.
Sobre la metodologia emprada, cal dir, que l’anàlisi que fem en cada punt abordat, és producte de fets i evidències recercats -Arxius de Fonts Primàries i Bibliografia documentada-, no pas de narratives. Com a conseqüència, el nostre punt de vista, és polèmic per naturalesa.
Quan marques distància amb els que elaboren llegendes, el missatge és incòmode, però molt útil per a cervells acostumats a escoltar i llegir, la mateixa cantarella sobre la Guerra, sense preguntar-se, ni dubtar-ne. La descoberta científica de la neuroplasticitat, descriu com les ments, tenen la possibilitat de remodelar-se i com les falsedats repetides, poden perdre vigència.
Per altra banda i per acabar d’arrodonir aquest preàmbul -te a veure amb la metodologia-, direm que hi ha persones d’aquest ram, que ho compliquen tot, fent cabals de qualsevol cosa. De vegades les solucions al que cerquem, són més simples del que imaginem, però s’ha de fer la feina i aquesta, és dura. D’on no n’ha, no en raja i quan no casa res del que es diu, cal anar per indrets més planers i utilitzar el sentit comú. En aquets raconets es troben de segur, explicacions més encertades, acceptables i de sobte, apareixen proves documentals d’alguna mena, la intuïció ens hi porta.
Potser n’ha d’altres -influencers-, d’un tarannà que no aprofundirem, que emboliquen la troca, traslladant informacions sense cap ni peus, per tal que es publiquin precisament, en moments claus de justa la fusta. Aquests informadors, d’interessos ideològics diversos, pensen que avançar-se al que previsiblement sortirà a la llum, al millor els beneficiarà en alguna cosa. Fan esforços en preparar un caldo de cultiu per crear incertesa o per a desvirtuar, quan sigui el moment oportú, els fets, les evidencies i les persones que les mostren. És una manera de funcionar molt habitual, l’ètica del desastre.
Tot això ve al cas, en línia directa per notes i articles que van apareixen, sobre el Refugi de la Torre, íntimament lligat a l’Escola Acràcia (està al soterrani), a l’Ateneu Racionalista i al Comitè Revolucionari de retruc. Començarem per aquest punt per anar desenvolupant la resta, servirà per a emmarcar la situació a partir del 1936, amb concrecions sobre el CENU, les escoles racionalistes en funcionament i el paper dels Ateneus que les sostenien.
El 27 novembre de 1936, es publica al Diari Oficial, disposant que en el termini de vint-i-quatre hores siguin declarats a l’Ajuntament de Barcelona, per les persones obligades a fer-ho, tots els immobles de la ciutat que tenen soterrani.
En primer lloc, en aquesta data l’Escola Acràcia ja funcionava i era l’Ateneu Racionalista de la Sagrera, qui la dirigia i per tan, la “persona” -la Confiscació era de tot “Oficial”- que tenia l’obligació de declarar-la. En segon lloc, la habilitació del Refugi al 1937,-datem possiblement, la seva posada en funcionament, després del 3 d’octubre del 37– a l’igual com les obres de remodelació i pintura del centre educatiu -ja sabem que no va ser el CENU-, les podien portar a terme els mateixos sindicats segons la normativa vigent, en aquest cas la CNT.
Dogc 1936: Aprovar les normes, bases i plecs de condicions, que amb caràcter general hauran de regir en l’adjudicació d’obres que mitjançant contracte es confiaran als organismes sindicals obrers.
El Sindicat de la Construcció d’aquesta organització, segur que podia realitzar-les com a “manobres professionals”-ho eren-, per això no cal que els informadors, posin tan de misteri, afegint additius a la salsa i induint, a fer pensar en constructors privats. Afegim que també era possible per part dels sindicats, participar en els concursos públics, per a materials escolars, mobiliari i d’altres, igual com també controlaven les obres de les empreses adjudicatàries. Això dona un ventall més ampla, per a descartar algunes elucubracions.
Dogc 1936: Les obres siguin executades per l’administració per les cases adjudicatàries, sota el control de les respectives organitzacions sindicals i utilitzant els elements tècnics i burocràtics de que aquells disposen, I la pròpia Comissió d’Urbanitzaci6 i Obres.
El Comitè Revolucionari de la Sagrera, igual com va fer el de Sant Andreu i la seva Comissió de Foment -no esmentarem la relació entre ells-, repartirien els locals confiscats als sindicats amb presència a les barriades, el Fabril i Tèxtil es va ubicar a les Dominiques, per exemple. Desconeixem si el de la Construcció tenia un paper rellevant o no, però el que sí sabem, es que el Comitè Local de Barcelona de la CNT -el més directe-, agrupava totes les seccions del sindicat a la ciutat, tenint totes les eines a l’abast, per portar a terme les remodelacions que calguessin de les confiscacions que li eren pròpies.
El Comitè Revolucionari, instal·lat al local intacte -segons ho certifica el SAC i el CENU- de la confiscada Mare de Deu dels Àngels, que era el Comitè dirigent de l’Ateneu Racionalista constituït, per a impulsar sobretot l’Escola, és segur que no estava absent.
No cal buscar els tres peus al gat a una sabata trobada -si es fa, millor-, ni Comitès d’Empreses que estaven a prop, ni paletes professionals de no se on o les mil i una, afegint els invents dels darrers dies de La Vanguardia. El que està clar, es que les disposicions legals hi eren i que el Comitè Revolucionari i l’Ateneu, no defugirien aquesta responsabilitat. La mostra es que van fer la feina, tirant l’escola endavant durant els tres anys de Guerra. Estem convençuts que la titularitat de La Torre, no es va delegar en cap vessant, no cal ser especialista per tenir-ho clar.
Afegirem uns anuncis publicats, com a notes de la dinàmica d’organització de l’Escola Acràcia i que són il·lustratius sobre la titularitat de l’edifici. El 20 setembre del 36, el Centre Cultural de la Sagrera publica convocatòria de Magna Assemblea per l’escola, hi ha un punt que planteja el canvi de nom de la casa que textualment diu: “es convenient canviar el nom del centre?, aquest dia es va decidir el nom d’Acràcia. El 26 setembre del 1936, el Centre Cultural, demana material escolar per a poder obrir l’escola, als Sindicats i Comitès Revolucionaris, el domicili i telèfon que consten és: Sagrera 10-12. El 6 octubre del 1936, l’Ateneu Racionalista de la Sagrera, convoca a tots els socis que el componen, a l’ Assemblea Extraordinària del dia 7 octubre i al seu punt 4, es detalla “Assumptes sobre l’Escola Racionalista”. En resum, l’Ateneu Racionalista prenia tota la responsabilitat de l’Escola i de l’edifici, com és de sentit comú. Disposem de continues convocatòries amb ordres del dia fins a finals del 1938, aquestes que hem citat en són una mostra.
L’Ateneu Racionalista o Cultural de La Sagrera, com la resta d’Ateneus Llibertaris -els que tenien escola-, es composava de socis que cotitzaven i aquestes quotes, eren destinades directament per a finançar el centre, però de seguit, la formalització legal de la Federació d’Escoles Racionalistes, va canviar la dinàmica.
El Ministeri d’Instrucció Pública i Sanitat -anualment i amb els descomptes legals pertinents-, Finances de la CNT -mensualment- i les quotes federatives de l’Ateneu, subvencionarien o millor dit, aportarien “donatius”, a la Federació d’Escoles i ella, gestionaria les donacions als centres i controlaria la gestió econòmica, que ells feien. No tots rebien el mateix, depenia de les despeses, del nombre d’alumnes, els lloguers que es pagaven de les confiscacions variaven, però no gaire. També rebien donacions privades que comptabilitzaven rigorosament als seus Llibres de Comptes, com tota la resta. Està ben documentat alhora, que es pagaven donatius pels sous de mestres en molts casos i es concedien préstecs a escoles, que després havien de retornar.
Els mestres cobrarien sous amb petites diferencies entre ells, depenent del grau que impartirien. Els auxiliars no titulats, nomenats com a tals, podien fer de docents en ocasions, però no constant com a cos de mestres. Hi havia titulacions -no de docència- que s’homologarien, era comú en tots els Ateneus, fossin del corrent polític que fossin.
Anunci de l’octubre del 36 de la CNT: els requereix , als que no son mestres, però que tinguin estudis similars, per a examen acreditatiu.
La Federació d’Escoles, estava íntimament lligada a la CNT, però era un organisme independent. El Comitè Nacional de la central sindical, era qui feia la gestió de petició de subvenció-donatiu al Ministeri.
Acràcia rebia la donació mensualment, els infants pagaven 4 pessetes i hi havia set aules -tal com va dissenyar el CENU-, una era la Biblioteca. La Federació insistia en informar, que hi havia tres aules més disponibles a La Torre -l’espai, hi era-, ja no va ser possible omplir-les, el cataclisme de 1939, ho va impedir.
Semblaria repetitiu dir que els esforços de tots els participants en el finançament, eren molt notables, però ho reiterem. Les quanties de les donacions eren importants i l’Ateneu, que era el més discret necessàriament, va mantenir la mateixa quota fins i tot al 1938, quan els socis van disminuir. La marxa al Front d’associats i mestres era una constant i a finals de 1938, la por de la derrota era notòria i segurament, les baixes també tindrien a veure amb aquesta disminució -també les baixes per mort-.
A finals de juliol de 1936, la polèmica de participar, al Consell de l’Escola Nova Unificada o no, per part de les escoles racionalistes dependents d’Ateneus Llibertaris i de la CNT, feia temps que estava servida. El que està clar, es que es reconeixien tots els ensenyaments primaris mentre s’avinguessin a les normes generals del CENU, però no va ser d’obligat compliment formar-ne part. Els que decidissin no formar part, tindrien ajut directe del sindicat.
El 27 de novembre de 1036, el CENU publica noticia per tots els ensenyaments, “tots son considerats vàlids,….i que s’atenguin a la normativa general de funcionament del CENU.”
En Octubre 36, en el Ple Sindicats i Grups, es decideix atorgar subvenció als Ateneus de les Organitzacions Sindicals, els que no entressin al CENU.
El Ple Regional de Sindicats de la CNT d’octubre del 1936, mostra fins a quin punt el debat intern sobre el Consell de l’Escola Nova, va ser d’important i com l’educació racionalista, era un objectiu indiscutible. Nomenat Puig Elies, que va ser figura cabdal i de consens en aquest organisme, es podria preveure que agruparia totes les tendències. Per aquesta circumstància creiem, que mai va haver una confrontació declarada i va haver-hi col·laboració, com també va haver entesa amb Cultura de la Generalitat. Tot i això, la ideologia arrelada contra l’essència dels poders públics i la conseqüent desconfiança extrema, hi era. L’experiència i la memòria directa dels darrers anys, ho propiciava.
Notícia Octubre 36,Ple Regional Sindicats, amb la participació de 15 Ateneus -el de La Sagrera hi era- i Centres Culturals. El Secretari del CENU exposa el seu Informe.
Notícia Octubre 36, Ple Regional Sindicats, prioritzar l’ensenyament d’escoles racionalistes i col·laboració amb Conselleria Cultura.
L’escolarització total era un tema candent i pendent, la CNT en conjunt i les bases organitzades a les barriades, en especial, la tenien com la seva senyera principal. Considerem que hem d’afegir, que l’escletxa sagnat, era el tipus d’educació: laica, racionalista i mixta. Aquest aspecte ja es va gestar fermament als Comitès de Defensa inicials i després, als Revolucionaris de juliol, acompanyant a d’altres màximes per suposat, sent un punt d’inflexió indiscutible i de controvèrsia. Aquest nucli ideològic central, es va convertir en el tema sense resoldre amb el CENU i un propòsit social, pendent i històric, que va quedar pel camí. Franco va acabar amb tots els somnis i va arribar la fam, la de debò.
Isabel Fígols
Aportacions d’Història de la Guerra Civil
1-Arxius i Hemeroteques:
-Solidaridad Obrera
-SAC. Arxiu Històric Col·legi Arquitectes de Catalunya
-Arxiu CNT-FAI/FAL-IISH Amsterdam
-Dogc
-Gaseta Municipal de Barcelona
2-Bibliografia:
Las escuelas Racionalistas en Cataluña 1909-1939, Pere Solà. Tusquets 1976
Ser Histórico 