Em demanen a l’escola del meu fill petit el perquè del seu nom, ja que llegiran a l’aula els motius dels noms de la canalla de classe. Tenint en consideració que ha de ser un escrit breu, i destinat a nens i nenes de P3, em veig en el tràngul d’explicar per què el meu fill és diu Mateu… I és per Mateu Morral, un sabadellenc que va llençar una bomba durant la cabalgata nupcial del monarca Alfons XIII, morint a consequència de l’atemptat més d’una vintena de persones. Un repte difícil, però recomanaria la lectura de l’article del company Arnau anteriorment enllaçat o l’excel·lent llibre sobre Morral de l’historiador Eduard Masjuan, Mateo Morral, Un héroe trágico del anarquismo español, per tal de conèixer aquesta fascinant figura de la nostra història i entendre més aquesta decisió.
Així doncs, després d’aquesta breu explicació, mostraré el perquè el meu fill es diu Mateu:
- Et dius Mateu per Mateu Morral, un sabadellenc nascut el 1879 i part d’una rica família d’industrials. Però al madurar, Morral renegà d’aquells que avui tenen monuments dedicats i escoles amb el seu nom a Sabadell, a l’estil de Fèlix Sardà i Salvany o Joan Sallarès i Pla, partidaris de la ignorància del poble, que els nens i nenes de 6 ó 7 anys estiguessin treballant a la fàbrica, o que la gent es morís de gana per quatre rals.
- Et dius Mateu per ser Morral un desclassat. Renuncià a la riquesa en favor de la llibertat de la gent. En un món on les criatures portaven un pa sota el braç, unes poques portaven tot el forn. Morral renuncià al forn que heretà en favor d’un futur forn de tots i totes. I això diu molt d’ell en positiu.
- Et dius Mateu, ja que Morral lluità com a bibliotecari d’una Escola que, en un context d’educació religiosa i fanàtica, que separava nens i nenes en aules diferents i que utilitzava el càstig físic per educar, optava per un mètode racional, que respectava els infants, amb nens i nenes a la mateixa aula i que mai eren castigats, educant-los en els valors de la solidaritat i el lliurepensament.
- Et dius Mateu, ja que malgrat atemptà Morral en la boda del rei Alfons XIII, va ser considerat un heroi del poble treballador, ja que va assenyalar els Borbons com culpables de moltes desgràcies, una nissaga de reis que han cremat ciutats senceres, com ho va fer Felip V amb Xàtiva el 1707, o han recolzat legislacions encaminades a exterminar físicament tot un poble, com van intentar fer Ferran VI i el Marquès de la Ensenada amb els gitanos a mitjan del segle XVIII, o van afavorir el tràfic d’esclaus, com quan Carles III obrí el comerç amb Amèrica a diferents ports peninsulars, configurant una de les bases de gran part del capital industrial català: l’esclavisme. Una nissaga despòtica fins que el setembre de 1868 una revolució els va fer fóra del territori, concretament a la reina Isabel II i la seva família, després de tot un segle XIX on no es podria destacar res de bo entre tots els Borbons. Però el 1874 van tornar després d’un cop d’estat, instaurant l’anomenada Restauració, que finalitzà amb una dictadura recolzada pel mateix Alfons XIII. Mentre que actualment, són encara reis d’Espanya ja que un mala persona com Franco, mentre governà prop de 40 anys amb violència i coacció, decidí que seria un Borbó el seu successor. Són els mateixos reis que, avui dia, si un jove a una cançó afirma que són uns lladres, el detenen i el condemnen a presó.
- Et dius Mateu en honor a totes les dones i tots els homes que, anteposant la seva seguretat i possible benestar, han lluitat, ja sigui encertada o erròniament, en favor d’un món més just, lliure i solidari.
- Mateu, ets un nen meravellós i excepcional. Què el teu futur s’assembli el més possible a l’ideal pel qual Morral honrà a la dignitat! I el teu bonic nom, val a dir, sona bé, és curt i tota aquella sèrie de convencions que els pares i mares diem…
Ser Histórico 