Joaquín Cid Pasanau, un sindicalista benifalletenc al camp de concentració nazi de Norderney

(Haz clik aquí para leer el texto en castellano)

El ple de l’Ajuntament de Benifallet (Baix Ebre, Tarragona) aprovà el novembre de 2020 participar en el projecte Stolpersteine, que consisteix en la col·locació de llambordes commemoratives de les víctimes del nazisme, i es disposa a fer un homenatge a quatre veïns del municipi que van patir els rigors dels camps de concentració.

Un d’ells és Joaquín Cid Pasanau, secretari d’Ajut del Comitè Català de Socors Roig Internacional durant la Guerra Civil. Va ser internat en el poc conegut camp de Norderney, situat a l’illa normanda de Aurigny, evacuada pels britànics després de la caiguda de França en els primers compassos de la Segona Guerra Mundial i ocupada pels alemanys l’estiu de 1940.

Tot i que la majoria de documents daten el seu naixement el 1901, Joaquín, fill de Carme i Joaquín, va néixer el 10 d’agost de 1899. A principis dels anys 20 militava a la CNT, i després del cop d’estat de Primo de Rivera va passar al sud de França, on visqué a Tolosa i Lézignan-Corbières. Emesa ordre d’expulsió per les autoritats franceses el febrer de 1924, va ser detingut fins a tres vegades per incomplir-la. Tot i així, l’any següent el trobem treballant de miner a La Grand-Combe, prop de Nimes. En data indeterminada va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Barcelona, on va contreure matrimoni amb Lluïsa Passanau Solé, amb qui tindrà una filla anomenada Flora.

Afí a les tesis moderades de la CNT, durant els anys republicans s’incorporarà al Partit Sindicalista (PS) d’Ángel Pestaña i va ocupar la presidència de llur Comitè Regional de Catalunya des de finals de 1935. Durant el cop d’estat de juliol del 36 sortirà al carrer a plantar cara a la reacció i formarà part del Comitè Executiu del partit encarregat de coordinar la lluita dels seus afiliats a Barcelona, així com d’organitzar la primera milícia sindicalista i altres serveis que la mobilització requeria. A més, Cid va ser elegit delegat per renegociar –sense èxit— la incorporació del PS al Front d’Esquerres, del qual havia estat exclòs poc abans de les eleccions del febrer de 1936. Després d’aquelles agitades jornades, es va unir a la Columna Medrano i partí cap al front d’Aragó, d’on va tornar ferit al començament de setembre. En morir Pestaña, a finals de desembre de 1937 serà elegit secretari polític del Comitè Executiu Federal del PS.

D’ altra banda, Cid fou membre del Socors Roig Internacional, una entitat d’ajut (sobretot a presos) creada a principis dels anys 20 i vinculada a la Internacional Comunista. El 1937 va contribuir, des del seu secretariat d’Ajut, a crear els comitès d’Ajut a Madrid i Euskadi, dedicats a acollir els refugiats que fugien de les tropes franquistes als fronts i a enviar-hi menjar, roba, medicaments, etc.

Després de la caiguda de Catalunya, els primers dies de febrer de 1939 abandonarà el país al costat d’altres membres de la regional. Com a dirigent del partit, va aconseguir de la Legació Mexicana una petita ajuda econòmica que li permeté sobreviure durant aquells primers temps de penúries i instal·lar-se a Béziers, al carrer de la Brasserie. No obstant això, sense certificat mèdic mai no partirà cap a Mèxic i sembla que marxà a viure a Tolosa, on se seguirà relacionant amb companyes i companys de partit.

Considerat element perillós per la gendarmeria des dels anys 20, fou detingut diverses vegades abans que les tropes alemanyes envaïssin el sud de França, el novembre de 1942. L’últim pic va ser quan baixava del tren a l’estació de Tolosa-Matabiau, quan tornava del País Basc francès després de col·laborar amb els antifeixistes bascos, amb qui sempre va mantenir contacte estret. A més, el 27 de desembre de 1941, traslladat directament des de la presó de Béziers, va ingressar al camp d’internament de Vernet- D ‘Ariège, on romandrà amb alguna interrupció fins el 27 de maig de 1944, quan va ser requisat pel Todt (OT), organització dependent de les forces armades i del Ministeri d’Armament de l’Alemanya nazi, dedicada a l’enginyeria i construcció d’ infraestructures tant civils com militars.

El camí entre la presó de Rempart-Saint Étienne i la seu de la Gestapo el va recórrer unes quantes vegades a causa de la documentació que li confiscaren, i tot i no poder descobrir la seva veritable identitat, menys encara esbrinar la seva relació amb la resistència basca, fou finalment enviat en tren a Cherbourg, enfront de les aigües de Canal de la Mànega, i d’allà va passar a l’illa de Aurigny (Alderney en anglès).

Cid era un rotspanier ( ‘roig espanyol’), nom amb què eren coneguts els exiliats espanyols de la Guerra Civil obligats a treballar pels nazis. Uns dies després de la seva arribada, la vigília del Desembarcament de Normandia (6 de juny de 1944) va ser internat a Norderney, que aleshores era un subcamp de concentració depenent de Neuengamme (Hamburg), sota control directe de les SS i amb la funció principal d’extreure pedra per convertir-la en grava. Aquella nit Joaquín no va poder dormir; els pescadors de la zona havien informat alguns presoners que «l’hora de la gran explicació» s’ hi acostava, assegurant que per aquells paratges volaven més gavines que de costum. Les tropes aliades no s’hi varen aturar, però el dia 25 Cid va ser traslladat de nou al continent; degué ser un dels darrers a ingressar en aquell infern, perquè el maig les autoritats alemanyes havien ordenat evacuar l’illa.

Finalment, fou alliberat a París el primer d’agost de 1944. Desenganyat pels camins que anava prenent la política internacional, i convençut que la derrota del nazi-feixisme a Europa acabaria amb Franco, decidí dirigir-se a la regió de Bordeus per reprendre el contacte amb els companys bascos. Continuà lluitant uns anys més de la mateixa manera que ho havia fet fins llavors. Per una part, reorganitzant i ocupant càrrecs al PS: el gener de 1945 figura com a delegat en un ple del Comitè Nacional reunit a Tolosa, i el 23 de setembre exercí de secretari d’actes del Comitè Regional francès. Per l’ altra, ensinistrant en els secrets de la lluita clandestina a dotzenes de joves que entraven il·legalment a Espanya.

El 1948 vivia a Sant Juéry, prop de Tolosa, dedicat a la floricultura i decidit a trencar amb el passat. Mai no va voler tornar a Catalunya, ni tan sols quan la seva dona i filla decidiren tornar a Barcelona després de reunir-se amb ell.

Joaquín Cid Pasanau va morir a Tolosa el 3 de novembre de 1968.

Agraïments per les fotografies i la documentació aportades a Sílvia Folqué Beltran, regidora de l’Ajuntament de Benifallet, i a les investigadores Mireia Margalef (accèssit d’Honor que atorga la Generalitat de Catalunya pel seu TDR sobre els quatre deportats de Benifallet) i Gemma Vidiella.

BIBLIOGRAFIA

BENOIT, Luc, “Aurigny: typologie d’ une déportation”, Memoire Vivante. Bulletin de la Fondation pour la mémoire de la Déportation, nº 60, març 2009.

CRESPO, Martín (2014), Esclavos de Hitler. Republicanos en los campos nazis del Canal de la Mancha. Barcelona: UOC.

ÍÑIGUEZ, Miguel (2008), Enciclopedia histórica del anarquismo español. Vitoria: Asociación Isaac Puente.

PONS PRADES, Eduard (1974), Un soldado de la República. Madrid: Ed. G. del Toro.

PONS PRADES, Eduard (1995), Morir por la libertad. Españoles en los campos de exterminio nazis. Madrid: Ed. VOSA.

RODRIGO, Antonina (2002), Una mujer libre: Amparo Poch y Gascón, médica y anarquista. Barcelona: Flor del viento.

SANTOS, María- Cruz (2012), Ángel Pestaña “Caballero de la Triste Figura. Stuttgart: Editorial Académica Española.

DOCUMENTS D’ ARXIU

Circular de la Federación Catalana del Partido Sindicalista, 28-1-1937. Centro Documental de la Memoria Histórica, PS_BAR_C1470_Exp008

Fitxa del camp d’internament de Vernet- D ‘Ariège i fotografia de Joaquín Cid. Arxiu familiar Flora Molière-Cid.

PONS PRADES, Eduard, Informe para el Comité nacional del Partido Sindicalista (tras mi viaje clandestino a España [14-10-1944/ 11-11-1944]). Arxiu Nacional de Catalunya, ANC1-892-T-124.

WEBGRAFIA

MILLER,  Roderick, “Norderney Concentration Camp”, Frank Falla Archive (consulta: 26-12-2020).