Biografías Guerra civil Española Partido Sindicalista Segunda Guerra Mundial

Joaquim Cid, un sindicalista català als camps de concentració del nazisme

(Haz clik aquí para leer el texto en castellano)

El ple de l’Ajuntament de Benifallet (Baix Ebre, Tarragona) aprovà recentment participar en el projecte Stolpersteine, que consisteix en la col·locació de llambordes commemoratives de les víctimes del nazisme, i es disposa a fer un homenatge a quatre veïns del municipi que van patir els rigors dels camps de concentració.

Entre ells hi trobem Joaquim Cid Passanau, president del Comitè Català d’Ajut a Euskadi durant la Guerra Civil i actiu col·laborador de la resistència basca contra el primer franquisme, qui va ser internat en el poc conegut camp de Norderney, situat a l’illa normanda de Aurigny, evacuada pels britànics després de la caiguda de França en els primers compassos de la Segona Guerra Mundial i ocupada pels alemanys l’estiu de 1940.

Joaquim Cid. Arxiu familiar Molière-Cid

Tot i que la majoria de documents daten el seu naixement el 1901, Joaquim Cid Passanau, fill de Carme i Joaquín, va néixer el 10 d’agost de 1899. A principis dels anys 20 militava a la CNT, i va passar al sud de França després el cop d’estat de Primo de Rivera, residint a Tolosa i Lézignan-Corbières. Emesa ordre d’expulsió per les autoritats franceses el febrer de 1924, va ser detingut fins a tres vegades per incomplir-la; de fet, l’any següent el trobem treballant de miner a La Grand-Combe, prop de Nimes. En data indeterminada va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Barcelona, on va contreure matrimoni amb Lluïsa Passanau Solé, amb qui tindrà una filla anomenada Flora.

Afí a les tesis moderades de la CNT, durant els anys republicans s’incorporarà al Partit Sindicalista (PS) d’ Ángel Pestaña, presidint el Comitè Regional de Catalunya a finals de 1935. I durant el cop d’estat de juliol del 36, sortirà al carrer a plantar cara a la reacció. Va formar part del Comitè Executiu de l’PS encarregat de coordinar la lluita dels seus afiliats a Barcelona, així com d’organitzar la primera milícia sindicalista i altres serveis que la mobilització requeria. A més, Cid va ser elegit delegat per renegociar –sense èxit— la incorporació del partit al Front d’ Esquerres, del qual havia estat exclòs poc abans de les eleccions del febrer de 1936. Després d’aquelles agitades jornades, es va unir a la Columna Medrano i partí cap al front d’Aragó, d’on va tornar al començament de setembre. En morir Pestaña, a finals de desembre de 1937 serà elegit secretari polític del Comitè Executiu Federal de el PS.

D’ altra banda, Cid fou membre del SIA (Solidaritat Internacional Antifeixista), i a mitjans de 1937 va contribuir a crear el Comitè Català d’Ajut a Euskadi, dedicat a acollir els refugiats que fugien de les tropes franquistes al Front Nord. El benifalletenc va ser el seu president fins al final de la guerra, mentre la vicepresidència era ocupada per Gloria Prades, companya de partit.

Monument amb cartells a la Plaça de Catalunya, 1937. Col.lecció de la Fundación Sabino Arana.

Després de la caiguda de Catalunya, els primers dies de febrer de 1939 abandonarà el país al costat d’altres membres de la regional. Com a dirigent del partit, va aconseguir de la Legació Mexicana una petita ajuda econòmica que li va permetre sobreviure durant aquells primers temps de penúries i instal·lar-se a Béziers, al carrer de la Brasserie. No obstant això, sense certificat mèdic, mai no partirà cap a Mèxic i sembla que marxà a viure a Tolosa, on se seguirà relacionant amb companyes i companys de partit.

Considerat element perillós per la gendarmeria des dels anys 20, fou detingut diverses vegades abans que les tropes alemanyes envaïssin el sud de França, el novembre de 1942. L’últim pic va ser quan baixava del tren a l’estació de Tolosa-Matabiau, quan tornava del País Basc francès després de col·laborar amb els antifeixistes bascos, amb qui sempre va mantenir contacte estret. A més, el 27 de desembre de 1941, traslladat directament des de la presó de Béziers, va ingressar al camp d’internament de Vernet- D ‘Ariège, on romandrà amb alguna interrupció fins el 27 de maig de 1944, quan va ser requisat pel Todt (OT), organització dependent de les forces armades i del Ministeri d’Armament de l’Alemanya nazi, dedicada a l’enginyeria i construcció d’ infraestructures tant civils com militars.

En morir Fritz Todt, fundador de l’ organització homònima, Albert Speer (dreta, amb bracelet) l’ hi substituí . Aeroport Rovaniemi, Finlàndia, el desembre de 1943. Wikipedia

El camí entre la presó de Rempart-Saint Étienne i la seu de la Gestapo el va recórrer unes quantes vegades a causa de la documentació que li confiscaren, i tot i no poder descobrir la seva veritable identitat, menys encara esbrinar la seva relació amb la resistència basca, fou finalment enviat en tren a Cherbourg, enfront de les aigües de Canal de la Mànega, i d’allà va passar a l’illa de Aurigny (Alderney en anglès).

Cid era un rotspanier ( ‘roig espanyol’), nom amb què eren coneguts els exiliats espanyols de la Guerra Civil obligats a treballar pels nazis. Uns dies després de la seva arribada, la vigília del Desembarcament de Normandia (6 de juny de 1944) va ser internat a Norderney, que aleshores era un subcamp de concentració depenent de Neuengamme (Hamburg), sota control directe de les SS, i amb la funció principal d’ extreure pedra per convertir-la en grava. Aquella nit, el benifalletenc no va poder dormir; els pescadors de la zona havien informat alguns presoners que “l’ hora de la gran explicació” s’ hi acostava, assegurant que per aquells paratges volaven més gavines que de costum. Les tropes aliades no s’hi varen aturar, però el dia 25 va ser traslladat de nou al continent; degué ser un dels darrers a ingressar en aquell infern, perquè el maig les autoritats alemanyes havien ordenat evacuar l’illa.

Finalment, fou alliberat a París el primer d’agost de 1944. Desenganyat pels camins que anava prenent la política internacional, i convençut que la derrota del nazi-feixisme a Europa acabaria amb Franco, decidí dirigir-se a la regió de Bordeus per reprendre el contacte amb els companys bascos. Continuà lluitant uns anys més, de la mateixa manera que ho havia fet fins llavors. Per una part, reorganitzant i ocupant càrrecs al PS: el gener de 1945 figura com a delegat en un ple del Comitè Nacional reunit a Tolosa, i el 23 de setembre exercí de secretari d’actes del Comitè Regional francès. Per l’ altra, ensinistrant en els secrets de la lluita clandestina a dotzenes de joves que entraven il·legalment a Espanya.

Presos espanyols a Norderney. Fotògraf desconegut. Arxiu Frank Falla

El 1948 vivia a Sant Juéry, prop de Tolosa, dedicat a la floricultura i decidit a trencar amb el passat. Mai no va voler tornar a Catalunya, ni tan sols quan la seva dona i filla decidiren tornar a Barcelona després de reunir-se amb ell.

Joaquim Cid va morir a Tolosa el 3 de novembre de 1968.

Pedres de la memòria

Agraïments per la fotografia i la documentació aportada a na Sílvia Folqué Beltran, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Benifallet, i Mireia Margalef  i Gemma Vidiella, investigadores del projecte Stolpersteine per rescatar de l’oblit les seves víctimes del nazisme.

BIBLIOGRAFIA

BENOIT, Luc, “Aurigny: typologie d’ une déportation”, Memoire Vivante. Bulletin de la Fondation pour la mémoire de la Déportation, nº 60, març 2009.

CRESPO, Martín (2014), Esclavos de Hitler. Republicanos en los campos nazis del Canal de la Mancha. Barcelona: UOC.

ÍÑIGUEZ, Miguel (2008), Enciclopedia histórica del anarquismo español. Vitoria: Asociación Isaac Puente.

PONS PRADES, Eduard (1974), Un soldado de la República. Madrid: Ed. G. del Toro.

PONS PRADES, Eduard (1995), Morir por la libertad. Españoles en los campos de exterminio nazis. Madrid: Ed. VOSA.

RODRIGO, Antonina (2002), Una mujer libre: Amparo Poch y Gascón, médica y anarquista. Barcelona: Flor del viento.

SANTOS, María- Cruz (2012), Ángel Pestaña “Caballero de la Triste Figura. Stuttgart: Editorial Académica Española.

DOCUMENTS D’ ARXIU

Circular de la Federación Catalana del Partido Sindicalista, 28-1-1937. Centro Documental de la Memoria Histórica, PS_BAR_C1470_Exp008

Fitxa del camp d’internament de Vernet- D ‘Ariège i fotografia de Joaquín Cid. Arxiu familiar Flora Molière-Cid.

PONS PRADES, Eduard, Informe para el Comité nacional del Partido Sindicalista (tras mi viaje clandestino a España [14-10-1944/ 11-11-1944]). Arxiu Nacional de Catalunya, ANC1-892-T-124.

WEBGRAFIA

MILLER,  Roderick, “Norderney Concentration Camp”, Frank Falla Archive (consulta: 26-12-2020).

1 comentario

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: