El 12 de maig hi hauran eleccions autonòmiques a Catalunya, per sinó en teníem prou amb l’extrema dreta espanyolista, ara sembla que fins i tot podria treure representació l’extrema dreta independentista d’Aliança Catalana. De moment estan molt lluny de Vox pel que fa als vots, però tenen l’alcaldia d’una capital de comarca, Ripoll, amb uns 11.000 habitants.
La difusió via xarxes socials
Que aparegui una extrema dreta independentista no és estrany, sempre ha existit una part del nacionalisme català racista i supremacista (encara que minoritària). El procés ja tenia una part populista i «turboventilada» i ara «han sortit del seu cau», però el camp ja estava sembrat. Les desil·lusions poden generar monstres. Com altres moviments de la dreta radical populista com Bolsonaro a Brasil o Trump a EUA, han posat tota la graella a les xarxes socials, especialment a Twitter, on estan sobredimensionats respecte la representació que tenen, almenys actualment. Per aquesta xarxa pots trobar perfils amb milers de seguidors que cada dia publiquen notícies sobre delictes per part de magrebins, sovint es tracta de notícies descontextualitzades, manipulades o directament «bulos». L’extrema dreta li és igual la veritat, el que es tracta és de repetir via xarxes socials el missatge de que Catalunya està plena de delinqüència i que tota o casi tota és culpa dels de fora que ja venen amb la idea de delinquir. La diferència és que abans els discursos contra els «de fora» es feien més a porta tancada, i ara no tenen cap inconvenient per difondre’ls dia si i dia també via xarxes socials, sovint anònimament, per tant hi ha més facilitat per insultar, humiliar, dir tot tipus d’animalades que no es dirien parlant directament.
És habitual que els discursos de l’extrema dreta sovint siguin difosos per gent que es creu en tot tipus de conspiració, com els «chemtrails», les vacunes (5G, microxips per controlar-nos…), la terra és plana, etc. Tant uns com altres es basen en explicar i donar solucions fàcils a problemes complicats. De fet, els discursos conspiranoics per trobar respostes fàcils al que ens costa entendre, poden no tenir fi. A Estats Units el grup Qanon defensava tot tipus de conspiracions i era un gran graner de vots de Trump.
Mateixos discursos, mateixos enemics
1.) Primer els de casa:
2.) Les essències de la nació es troben en un passat idíl·lic, medieval, encara que el concepte de nació i estat-nació és de finals del segle XVIII:
3.) Invasió orquestrada o substitució demogràfica: Prové de la teoria de la conspiració del filòsof francès Reanaud Campus que va anomenar-la el «Gran Reemplaçament», pel qual hi ha un complot de certes elits per reemplaçar la població francesa (o d’altres països d’Europa) per pobles no europeus, especialment musulmans.
4.) Contra el bonisme i el wokisme progre:
5.) Contra tot islam, generalitzant en que tot és salafista i és una greu amenaça per la civilització occidental.
Seguir aquest fil per veure més coincidències: https://twitter.com/ferrer_marc/status/1666077591051333633
El discurs antiimmigració d’Aliança catalana es centra pràcticament tot en la por a l’islam. Veurem com li surt això de cara a les eleccions autonòmiques del 15 de març. Ripoll és un municipi peculiar, afectat pel tema de l’integrisme islàmic, d’allà van sortir els fonamentalistes terroristes de la Rambla i Cambrils; però hi ha molts municipis on la immigració Sudamericana és molt més alta que la magrebí, i/o no es té la percepció que la delinqüència sigui obra d’un determinat col·lectiu. Cal tenir en compte a més, que a l’àrea metropolitana de Barcelona o ciutats properes a aquesta ja hi ha Vox, que pesca alguns vots en els barris crescuts o nascuts de la immigració dels anys 50 i 60 i on els descendents d’aquesta veuen com un perill la nova immigració.
Una altra característica comuna és la victimització quan hi ha protestes davant dels seus actes o contra les seves polítiques. Per exemple quan a Ripoll hi va haver una concentració pro-palestina, en realitat era contra Orriols i el seu partit ja que l’Ajuntament va treure unes pancartes a favor de Palestina. Orriols es va presentar amb sis més per tal de provocar, li van acabar tirant farina per sobre, aconseguint així la foto que volia. Per això penso que en ocasions son contraproduents segons quines accions de protesta, de la mateixa manera que considero un error la multa de 10.000€ que se li va imposar fa poc. Critiquen els «xiringuitos» de l’esquerra, posant a tota l’esquerra al mateix sac dels que volen només «pagueta» i subvencions. És cert que hi ha «xiringuitos» i «busca-paguetes», però no menys cert que també hi ha xiringuitos conservadors com «Hazte Oír» i les portes giratòries no son exclusiva de cap partit ni ideologia. Amb una altra cosa que coincideixen, és que ambdós neguen ser d’extrema dreta.
Context de l’extrema dreta independentista
Ripoll és la ciutat d’on van sortir els terroristes de l’atemptat de les Rambles del 17 d’agost de 2017 i alguna cosa s’ha fet malament perquè sorgeixi un partit especialment tant centrat en la islamofòbia, que posa tots els musulmans al mateixa sac del salafisme. Si ens fixem en els resultats de les eleccions municipals, veurem que hi ha un traspàs de vots de Junts cap a Aliança Catalana. A les municipals de 2019 Silvia Orriols es presenta amb el Front Nacional de Catalunya i obté un regidor, però la gran crescuda és a les municipals del 2023 quan es presenta amb Aliança Catalana i n’obté 6, o sigui que guanya 5 regidors més, els mateixos que perd Junts. Vol dir això que Junts és un partit d’extrema dreta? No, però ja existien dins el nacionalisme català discursos contra els nouvinguts, abans era els «xarnegos», ara s’utilitza més els «colons». El nacionalisme espanyol també té el seu repertori, el «polacos», i aquí més el «catalufo» o parlar exageradament amb l’accent obert per riure’s del català. El»moros» el fan servir uns i altres, ambdós coincideixen en assenyalar el «moro» com a culpable de tots o casi tots els problemes de la nació.
El cas és que l’extrema dreta o dreta radical ha aconseguit el que mai havia aconseguit, representació.
L’extrema dreta assenyala als immigrants no qui els explota
El que no diu l’extrema dreta, ni l’espanyolista ni la catalanista, és que hi ha empresaris que han aprofitat aquesta immigració per obtenir mà d’obra barata. Per dir-ho coloquialment «empresaris ionquis de mà d’obra barata» que s’han enriquit més i més ràpidament a base d’explotar als nouvinguts. Son tots els empresaris? No, ni la majoria, però tampoc son quatre gats. Això encara es fa més palès en els sectors i feines precàries, on s’aguanta una part important de l’economia del país, com la construcció, el turisme, l’hosteleria… on els empresaris tenen més fàcil saltar-se la llei (que tampoc és cap meravella, però son uns mínims). Treballs com el de cuidadores a les residències d’avis, temporers al camp o dependentes ( per exemple de les cadenes de cafeteries que no paren d’obrir). Sovint els mateixos empresaris que exploten als immigrants també es queixen que n’hi ha masses i que cal expulsar-ne. I tot i així hi ha llocs que no troben treballadors/es, a prop de casa meva hi ha un restaurant amb un cartell de «busquem cambrer» que deu portar uns tres anys penjat (l’haurien de canviar perquè estar brut).
La gent no emigra del seu país per robar, ho fa perquè no té cap oportunitat de prosperar i a vegades ni de sobreviure. Que hi ha immigrants que roben? Si, a més pobresa, més delinqüència (tot i que també hi ha la delinqüència de mà blanca). La única solució perquè no hagin de marxar dels seus països és que tinguin oportunitats de prosperar i viure dignament en aquests. Pots aixecar valles frontereres més altes, dificultar l’empadronament o la obtenció de la nacionalitat, però sense present ni futur en els seus països seguiran venint. La solució (que no és cap solució) de l’extrema dreta és posar totes aquestes dificultats, per ells el concepte de llibertat és que uns pocs puguin comprar i vendre sense fronteres ni intervencions, però que els pobres es quedin on son i continuant sent pobres.
Ambdós moviments també tenen els seus personatges emigrants o fills d’emigrants classistes. Vox té Bertrand Ndongo, conegut com «el negre de Vox», fill de família benestant de pare camerunès. I Aliança Catalana té el seu particular Ndongo, Anthony Sànchez Corey, nascut a Hondures, especialitzat en voler ser sempre el centre d’atenció. Aquests son els emigrants o fills d’origen emigrant privilegiats, no els veuràs parlar de problemàtiques laborals o del difícil accés a un habitatge, perquè no tenen aquests problemes.
Fins ara, el discursos antiimigració i antiislam quedaven en mans de l’extrema dreta espanyolista i dins de l’àmbit independentista era testimonial. No és que ara siguin majoritaris, ni tan sols molt grans dins l’independentisme, però si que ha aconseguit certa representació i «eco» a través d’una alcaldia i de la propaganda electoral constant des del Twitter i alguns mitjans com e-notícies o BTV, no precisament independentistes… L’independentisme històricament ha sigut un moviment inclusiu que ha intentat aglutinar persones provinents o d’origens diferents i de religions diverses, en part perquè Catalunya és una terra amb molta immigració i sense aquesta l’independentisme no hagués sigut un moviment massiu. I perquè des de l’espanyolisme sempre s’ha tractat de fer èmfasi en aquells sectors i discursos més excloents (recordem C’s com va utilitzar certs escrits de Quim Torra). Ara aquest independentisme excloent ja té representació, veu i una líder, veurem quin recorregut té…
La única diferència: la llengua en què es dirigeixen
La única diferència entre l’extrema dreta espanyolista i independentista és la llengua que utilitzen. Però el perfil de votant és el mateix, ultraconservador, nacionalista, i amb les mateixes pors i prejudicis respecte els nouvinguts. La majoria de la nova immigració s’ha assentat als barris de l’Àrea Metropolitana de Barcelona on el català és pràcticament inexistent, ja que hi viuen els descendents de la immigració procedent del sud de l’estat durant els anys 50 i 60, amb un règim franquista que tampoc li interessava gens transmetre el català. De fet, com hem dit anteriorment, molts dels votants de Vox a Catalunya son descendents de la immigració del sud d’Espanya (ara espantats amb que el «moro» els hi prendrà la feina o es quedarà amb totes les ajudes) i la resta son «Borjamaris» de tota la vida, de barris com Pedralbes. Si a l’entorn on vius no es parla català, no te’l demanen a la feina, i a més, molts catalanoparlants canvien al castellà quan hi ha algun castellanoparlant o es dirigeixen als desconeguts directament en castellà, doncs per molt que l’educació primària sigui en català, el seu ús disminuirà, com ha passat. I a tot això hi hem de sumar el suport que té el castellà amb un estat (i altres estats que el tenen com a oficial) i un gran nombre de parlants (per tant de mercat). Tampoc serveix de res posar enganxines o fer pintades de «parla en català» (de fet, penso que és contraproduent), ni moltes de les campanyes que s’han fet a favor del seu ús. El que si que serveix son plataformes com el 3cat, millorar i difondre la oferta audiovisual en català, sent conscients que no es tracta de competir amb el sector audiovisual en castellà, sinó de disposar d’una oferta en català atractiva.
De fet, en el meu parer, el motiu principal o l’únic d’existir de l’independentisme hauria de ser perquè amb un estat pots tenir més eines per fer útil i necessària la llengua. Sobre els motius econòmics, contra l’espoli fiscal, no ho tinc clar, si que Catalunya podria disposar de més recursos econòmics, però dependria de com els gestionessin els governants, no crec que fóssim la Suïssa d’Europa com alguns ens han volgut vendre, depèn de qui governés els suïssos continuarien sent uns pocs.
Hem viscut un procés de «catarsi col·lectiva» on la il·lusió per un país millor, per construir una «República» molta gent ho va veure possible, perquè també bona part dels polítics ho van vendre com a tal. El problema és que es va parlar molt del QUÈ («República», independència) i molt poc de QUIN tipus i de COM s’aconseguiria. El cas és que no ha sigut possible, i si algun dia s’aconseguís seria després un procés molt més llarg, encara més complicat i segurament més dolorós. Una part dels «hiperventilats» que s’havien fet independentistes en quatre dies, ara desil·lusionats carreguen contra tota la classe política i assenyalen als de fora com els culpables de tots els mals de Catalunya. Les desil·lusions i les frustracions poden crear monstres, cal anar en compte amb aquells que diuen que ens salvaran, ja n’hem tingut masses de salvadors de la pàtria…
Més informació:
Bloc de Xavier Rius: https://xavier-rius.blogspot.com/
https://www.elcritic.cat/temes/hemeroteca/alianca-catalana
https://elpais.com/quadern/2023-07-22/la-doble-cara-dalianca-catalana.html
Ser Histórico 