GUILLEM FEBRER I FONS: Anarquista, republicà i principal organitzador de la CNT a Manacor (I) [cat/cast]

(Pincha aquí para leerlo en castellano).

Els diccionaris biogràfics^[1] existents sobre militants obreristes conten que el fuster Guillem Febrer va ser el principal organitzador de l’anarcosindicalisme a Manacor a partir del 1918. Aquest és el motiu principal que em dugué a aprofundir en els seus 40 anys de vida de lluita sindical i política a Mallorca, i a intentar obtenir informació sobre el seu exili a l’Argentina, fins ara gairebé desconegut. Aquesta biografia política i sindical ens permetrà conèixer millor com va ser el procés d’implantació de la Confederació Nacional del Treball (CNT) a les societats obreres de la ciutat del Llevant mallorquí.

D’altra banda, el treball de recerca a escala local segueix el fil de publicacions anteriors sobre cenetistes de difícil adscripció ideològica, com ara l’advocat i diputat al Congrés Benito Pabón y Suárez de Urbina, el batle de Nájera (La Rioja) Félix Morga, el tinent de batle de l’Ajuntament de Sevilla Miguel Mendiola  o nombrosos representants de la CNT als ajuntaments aragonesos entre 1931 i 1936.

Per investigar he utilitzat fonts hemerogràfiques, bibliogràfiques i documentació d’arxiu. A més, no hauria estat possible començar a conèixer la part de la vida a Sud-amèrica sense el testimoni del seu net Guillermo Febrer Cifre, qui també em va cedir algunes fotografies.

DEL REPUBLICANISME A L’ANARCOSINDICALISME…

De la seva infantesa en sabem ben poc. Guillem Febrer i Fons va néixer a Manacor l’1 de novembre del 1893. Nomia com el seu padrí patern i era fill de na Joana Maria Fons Sureda i en Mateu Febrer Binimelis. De malnom li deien Truco^[2].  

Apareix per primera vegada en escena el desembre de 1911 com a membre de la societat obrera de resistència La Manacorense^[3], que a més de fusters incloïa ebenistes, cadirers i d’altres oficis especialitzats. La fabricació de mobles ha estat una de les principals activitats econòmiques de Manacor des del darrer terç del vuit-cents, tot i que no va ser fins a l’arribada del segle XX quan consolidà les bases del seu creixement juntament amb un procés de progressiva mecanització del sector. Dels 43 fusters que hi feien feina a temps complet l’any 1902, passaren a ser 147 el 1911.^[4] S’entén així que en 1905 els treballadors de la fusta manacorins s’associessin per tal de millorar les condicions de vida i laborals. Aquesta societat va adoptar poc després el nom de La Manacorense. Sociedad de Obreros, amb el qual perviurà durant molts d’anys malgrat les dificultats.^[5]

El març de 1918, dins una conjuntura general a escala regional, espanyola i europea d’augment espectacular del nombre de societats obreres i sindicats, i a causa també de l’embranzida donada per una campanya societària duta a terme pel líder socialista manacorí Mateu Soler, La Manacorense i altres societats locals com les de picapedrers i sabaters reviscolaren després d’uns anys d’inactivitat. En Truco fou elegit secretari de La Manacorense i, com a tal, a principis de gener del 1919 publicà al setmanari socialista El Obrero Balear (a partir d’ara OB) una carta de suport als fusters palmesans, en vaga. No sembla, però, que l’ocupació de càrrecs a la junta directiva de la societat de fusters fos compatible amb la pertinença a les Joventuts Republicanes, com n’era el cas, per la qual cosa aviat hagué de deixar el càrrec. Així i tot, aquest fet el va dur a abandonar les organitzacions polítiques per fer sindicalisme.^[6]

La societat de fusters manacorina no estava encara adherida a cap de les dues grans organitzacions sindicals del moment: la CNT, sindicalista revolucionària i anarcosindicalista, i la socialista Unió General de Treballadors (UGT). Hem de tenir present que des del juny de 1918 fins a final de 1919, el moviment obrer illenc mantingué la unitat d’acció, de vegades precària, basada en un pacte que establia la no adscripció de les noves associacions a cap de les dues grans organitzacions. Això va permetre la convivència de tendències dins les societats obreres illenques i, de retruc, la progressiva implantació de l’anarcosindicalisme a Mallorca.^[7]

Aquesta unitat sindical es va rompre a Mallorca a principis del 1920. Una disputa entre els picapedrers de la Federació de Societats Obreres, amb seu a la Casa del Poble de Palma, acabà amb l’expulsió de tres influents militants anarcosindicalistes i la consegüent creació del Sindicat Únic Regional del Ram de la Construcció, adscrit a la CNT. Aquest sindicat tingué molta influència a la Part Forana i va esperonar la creació de la Federació Regional del Treball de Mallorca (FRTM), que aviat conformà un comitè interí que va actuar fins a la celebració de la primera assemblea, a l’estiu.^[8] A part dels picapedrers separats, s’hi federaren el Sindicat Únic dels Transports, el de Vidriers i una altra escissió de sabaters, a Palma; els picapedrers i sabaters d’Inca; els sabaters d’Alaró i Lloseta,  i la federació de Sóller.^[9]

Ara bé, l’escissió no s’arribà a produir dins diferents gremis amb forta implantació anarcosindicalista, com ara xocolaters, metal·lúrgics, repartidors de periòdics o els fusters de El Desarrollo del Arte, de Palma. I això és el que sembla que va passar amb les societats obreres de picapedrers i fusters de Manacor. No debades, durant aquelles setmanes són constants les crides als picapedrers des de les pàgines de Cultura Obrera (d’ara endavant CO), el setmanari anarcosindicalista que s’editava a Palma, perquè es decidissin a incorporar-s’hi, sense obtenir-ne resposta.^[10] Quant als fusters, diverses fonts situen ara una primera adscripció de La Manacorense a la FRTM (CNT), però no he trobat una base documental prou sòlida per poder assegurar-ho.

Sigui com sigui, el nostre protagonista apareix per primera vegada a CO, a l’exemplar de 24 d’abril de 1920, com a “paqueter” del periòdic. I el 8 de maig la ploma d’en Truco, aleshores president de La Manacorense, ens informa per primer cop sobre l’activitat societària mitjançant una carta al director on fa pública una sol·licitud de pujada de jornal i la resposta negativa de la patronal:

Por eso, mallorquines, creo que habrá llegado la hora de que nos unamos a un Sindicato Único Regional, cual lo hacen los patronos, y poder responder a todas sus amenazas y fechorías de esa gente malvada, que, antes de darnos un pedazo de pan, prefieren cerrar sus talleres, para que nos muramos de hambre y tengamos que recurrir a lo que nosotros no quisiéramos.^[11]

Dos dies després començaren una vaga i Febrer en va ser el cronista juntament amb un altre fuster anomenat Miguel Sancho (a) Pou, qui de vegades utilitzava el pseudònim El hijo de la noche. D’ençà en Truco col·laborà sovint en el setmanari com a corresponsal literari i administratiu; quan no signava els escrits amb el nom complet, hi feia servir les inicials G.F. o simplement “Corresponsal” o “El corresponsal”, i, potser per errades tipogràfiques, de vegades el segon llinatge que hi apareix és Pons o Font.

Per ell sabem que pel mes de juliol va participar en una assemblea de vaguistes en què explicà els detalls de les negociacions amb la patronal i amb la Junta de Reformes Socials (terminal de l’Institut de Reformes Socials creat el 1903, afavoridor de consensos entre capital i treball a fi de desactivar la conflictivitat laboral). Després d’onze setmanes de conflicte, i amb el suport d’una comissió de fusters de Palma desplaçada a Manacor, n’obtingueren una victòria parcial.^[12] Aquell mes presidí també un míting de les societats obreres locals a favor de la unitat sindical i de la creació d’una Casa del Poble a Manacor, on va defensar la incorporació de tècnics, directors i encarregats als sindicats, així com l’accés a la cultura de les classes populars, per dur endavant les transformacions revolucionàries.^[13] I per l’agost presentà una conferència del mestre racionalista barceloní Manuel Badia al Saló-Cinema de Manacor, per mor de la qual va mantenir en la premsa obrera una dura polèmica amb el company societari socialista Mateo Daza.^[14]  

El primer d’octubre de 1920, després d’un nou acord sindical a escala espanyola per fer front a la difícil situació provocada per la repressió i la suspensió permanent de les garanties constitucionals a Barcelona, la UGT i la CNT illenques signaren un pacte de solidaritat.^[15] Però just un any després pareix que la unitat de tendències dins La Manacorense era, si més no, complicada. N’és un bon exemple una nova polèmica publicada en la premsa entre el nostre home, una altra vegada secretari de la societat, i uns companys que escrigueren una carta interna firmada per més de vint socis en què demanen la seva dimissió a causa de la mala gestió per part de la junta directiva d’un conflicte en un taller. La resposta de Febrer  acusa de voler crear una escissió i va provocar l’expulsió d’uns quants signants de la denúncia.^[16] Finalment, el setembre de 1922, La Manacorense canvià el nom per Sindicato de la Madera Manacorense, presidit per Febrer.^[17] Els nous estatuts li donaren un aire inequívocament anarcosindicalista, i la instrucció dels afiliats i la cultura en general assoliren un paper fonamental dins la nova entitat, que disposava d’una biblioteca on s’impartien classes d’alfabetització nocturna.^[18]

D’altra banda, en Truco fou un dels obrers més actius en el Primer Congrés de la FRTM, reunit a Palma els dies 22 i 23 d’octubre de 1922, en què fou coautor de diverses ponències i resolucions, com ara l’organització pro presos o la crida als pagesos perquè s’incorporessin al sindicalisme revolucionari.^[19] Aquest congrés va derivar, també amb el suport de Febrer, en la constitució de la Confederació Regional del Treball de les Balears (CRTB), adherida a la CNT, amb representants de poc més de 1.100 afiliats de diversos sindicats, entre els quals —ara sí— hi trobam els fusters i els picapedrers de Manacor. De fet, ell mateix participaria unes setmanes després  en un acte de propaganda a la ciutat del Llevant per donar a conèixer el nou organisme.^[20]

L’any 1923, en Truco va continuar l’activitat propagandística des de les pàgines de CO. També va participar a Manacor a un míting pro presos^[21] dins la campanya nacional d’amnistia organitzada per la CNT, i a un altre durant l’estiu d’afirmació sindicalista, organitzat per la CRTB i el Sindicat Únic del Ram de la Fusta, com aleshores es feia dir.^[22]  Però l’èxit del cop d’estat de Miguel Primo de Rivera, que es produí entre els dies 13 i 15 de setembre 1923, va posar fi a aquesta primera experiència confederal a Manacor.

D’entrada, el nou règim no va prohibir dels sindicats confederals, però sí els espitjà fort mitjançant el control periòdic de la documentació, els comptes, els actes públics i les publicacions. CO patí una forta censura i aviat va deixar d’editar-se.^[23] El maig de 1924 els sindicats confederals illencs varen demanar el reingrés a la Casa del Poble de Palma, però la proposta va ser refusada i les societats obreres de Palma properes a l’anarcosindicalisme ingressaren dins la UGT de les Balears quan es constituí al cap d’un temps.^[24]

Una setmana després de la instauració de la Dictadura, Febrer publicà un article a CO en què s’hi defineix ideològicament: “[…] no soy sindicalista ni anarquista, sólo simpatizante”^[25]. A més, hi reconeix el fracàs del Sindicat de la Fusta tot criticant la manca general d’organització dels obrers manacorins i, en particular, l’escàs interès dels adherents per la instrucció i la cultura. Segons la documentació d’arxiu consultada, l’any següent el seu president serà un tal Bartolomé Gayà Riera, i ja no tornarem a saber res del sindicat fins al 1929, quan es reorganitzà altre cop com La Manacorense.^[26] A en Truco li perdem el rastre fins a la dècada següent.

(Continuarà)

Publicat a Humanitat Nova. Revista de cultures llibertàries, núm 7 (2021-2022)

[1] Martínez de Sas, María Teresa i Pagès, Pelai [coords.] (2000), Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 542; ÍÑIGUEZ, Miguel (2008), Enciclopedia histórica del anarquismo español, volumen I. Vitoria: Asociación Isaac Puente; GRUP D’ESTUDIS LLIBERTARIS “ELS OBLIDATS” (2011), Els invisibles. Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears. Volum I: Mallorca (1869-1952). Palma: Edicions El Moixet Demagog – Grup d’Estudis Llibertaris “Els Oblidats”.

[2] Juzgado Permanente de la Comandancia Militar de Baleares. Plaza de Palma de Mallorca, Causa 214/ 1938. Arxiu Memòria de Mallorca (reproducció de les causes judicials franquistes de l’Arxiu del Jutjat Togat Militar Territorial núm. 33 de les Illes Balears).

[3] La Manacorense, Arxiu del Regne de Mallorca, Govern Civil, 1599/621.

[4] En seran 160 el 1919; 237 el 1923 i 455 l’any 1935. Dades extretes del padró municipal. A: SANSÓ, Sebastià (2011), Els fusters de Manacor. Manacor: Associació Empresarial de la Fusta de Balears.

[5] Per a la data de fundació de la societat de fusters (1905), vegeu: El Obrero Balear (a partir d’ara OB), 24 de gener de 1919, pp.3-4. Quant a la data de creació de La Manacorense: Censo electoral social: formado con arreglo a la Real Orden de 30 de octubre de 1919 para la elección de Vocales representantes de los elementos patronal y obrero que han de formar parte del Instituto de Reformas Sociales, conforme al Real Decreto de 14 de octubre de 1919…  Instituto de Reformas Sociales. Dirección General de Legislación y Acción Social. Sección de Asociaciones. Madrid, 1920, p. 110; La Manacorense, Arxiu del Regne… Cit.; OB, 19 d’octubre de 1907, p.4.

[6] Sobre la reorganització de La Manacorense: OB, Palma, 15 de març de 1918. Quant a la carta de suport, el càrrec ocupat i dimissió de Febrer: OB, 10 i 24 de gener de 1919 i 17 de setembre de 1920.

[7] GABRIEL, Pere (1973), El moviment obrer a Mallorca. Barcelona: Curial, p. 120.

[8] Sobre la divisió sindical i la creació de la FRTM, vegeu: Cultura Obrera (a partir d’ara CO), Palma, 6 de març de 1920 i següents; 3, d’abril de 1920 i següents; 1 de maig i següents; 10 i 31 de juliol de 1920; OB, 12 i 26 de març i 16 d’abril de 192.

[9] GABRIEL, Pere (1973), El moviment obrer… Op. cit., pp. 132 i 270-289.

[10] CO, 27 de març de 2020 i següents.

[11] CO, 22 de maig de 1920.

[12] CO, 24 i 30 de juliol de 1920.

[13] CO, 10 i 16 de juliol de 1920.

^[14] OB, 3 i 17 de setembre de 1920; CO, 4 i 11 de setembre de 1920.

[15] OB, 8 d’octubre de 1920; CO, 9 d’octubre de 1920.

[16] No hem tingut accés al primer text escrit per Febrer, “Inconscientes y traidores”, publicat a CO a finals de 1921. Sí són consultables: OB, 6 de gener de 1922; CO, 21 de gener de 1922.

[17] Sindicato de la Madera Manacorense, Arxiu del Regne de Mallorca, Govern Civil, 1613/1495.

[18] VIVES, Antoni (2009), Les festes de Sant Antoni a Manacor: ritual, identitat i mobilització al segle XX. Palma: Lleonard Muntaner Editor. A: SANSÓ, Sebastià (2011), Els fusters… Op. cit., p. 119. També: SANTANA, Manel, “El moviment obrer a Manacor. Des dels orígens fins al 1936. Una aportació per al seu estudi”, I Jornades d’estudis locals de Manacor. Ajuntament de Manacor, p. 333.

[19] CO, 28 d’octubre de 1922.

[20] CO, 4 de novembre de 1922.

[21] CO, 10 de març de 1923.

[22] CO, 21 de juliol de 1923.

[23] Els darrer número d’aquesta primera època de CO consultat és de 6 d’octubre de 1923.

[24] GABRIEL, Pere (1973), El moviment obrer a Mallorca… Op. cit., p. 175.

[25] CO, 29 de setembre de 1923.

[26] Sindicato de la Madera Manacorense, Arxiu del Regne… Cit.