El 6 d’Octubre català: contra l’usurer, el cacic i el propietari.

Havien estat uns dies d’octubre convulsos els d’aquell 1934. L’Aliança Obrera (la confluència del Bloc Obrer i Camperol, el PSOE, la UGT, la Unió Socialista de Catalunya, l’Esquerra Comunista i la Unió de Rabassaires) havia convocat una vaga general en contra de l’entrada de la CEDA al govern de la República, liderat pels radicals de Lerroux. A Astúries, els miners havien pres amb armes i dinamita el control de les principals conques mineres. A Andalusia, els jornalers s’havien declarat en vaga. I a Catalunya, rabassaires i jornalers també havien secundat la crida.

La plana de Lleida, el Camp de Tarragona, el Penedès i el Vallès eren els punts més calents de la conflictivitat rabassaire i pagesa. S’havien cremat esglésies i destruït collites, davant del suport de la jerarquia a les pràctiques caciquils i el recurs presentat per la Lliga a la Llei de Contractes de Conreu, respectivament. La situació havia arribat al seu límit. Tres anys després d’haver fet fora els Borbons de l’Estat, la República no garantia els anhels de justícia, llibertat i igualtat que havien promogut durant el segle XIX els ideals republicans. Les classes populars, fartes d’abusos dels patrons, de controls caciquils, de desnonaments de famílies rabassaires i arrendatàries de les terres que cultivaven, decideixen prendre partit actiu en la vida pública amb la afiliació a sindicats i partits obreristes. Es posava de manifest que tot i haver fet fora a Alfons XIII, les relacions de poder i explotació que havien caracteritzava la monarquia, no havien canviat amb la República.

rabassaires
Manifestació de la Unió de Rabassaires a Barcelona en defensa de la Llei de contractes el 1934.

Entre el 5 i el 6 d’octubre, centenars de rabassaires del Penedès i el Vallès es concentren a Martorell amb la intenció de marxar sobre Barcelona per forçar a la Generalitat, i a Companys, a moure fitxa davant la Vaga general que s’havia convocat a tot l’Estat i que a Catalunya s’havia secundat. Els rabassaires, prenen partit política de la situació i declaren l’Estat Català. Amb els pagesos a les portes d’Esplugues de Llobregat, Companys no n’hi queda cap altre que veure’s forçat a decantar la balança a favor dels que havien estat els seus companys de lluita i que havia defensat com advocat laboralista durant els anys de la Dictadura de Primo. El dia 6, Companys declara l’Estat català dins la República Federal espanyola, entroncant amb aquella idea de l’Espanya federal de Pi i Margall i Valentí Almirall i que s’havia estès durant el darrer terç del segle XIX i principis del XX per tota l’orografia catalana a través d’ateneus, federacions obreres i sindicats de pagesos.

12079043_736446039820876_4382190500493688026_n
Soldats de la República davant de l’Hotel Suizo de Barcelona durant els Fets d’Octubre de 1934. Fotografia de Josep Maria Sagarra i Plana (Arxiu Nacional de Catalunya)

Les conseqüències de la declaració de Companys el 6 d’octubre no es van fer esperar. El Capità General de Catalunya, Domènec Batet, va ocupar la Generalitat i va detenir al govern en ple, que seria portat al vaixell-presó Uruguay, a Cadis. De la mateixa manera, l’exèrcit, juntament amb les forces paramilitars del Somatent (format per voluntaris), van intervenir en la majoria de pobles de les zones conflictives durant aquells dies d’octubre, detenint-te els principals dirigents obreristes. A nivell institucional, es suprimien l’Estatut i la Llei de Contractes de Conreu, al mateix temps que s’intervenia la el govern de la Generalitat. A partir d’ara, i fins al seu restabliment el febrer de 1936, faria les funcions d’una delegació del govern central amb membres de la Lliga Regionalista i amb Francesc Cambó al capdavant (el candidat de la CEDA a Catalunya). Així l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la patronal agrària catalana  que compartia il·lustres militants amb la Lliga, podia estar tranquil·la i sabia que una vegada més les estructures de l’Estat estarien al servei dels seus interessos. Arrel de les reivindicacions fetes pels pagesos per aplicar la Llei de Contractes de Conreus, jutges, cacics i propietaris, acompanyats de la Guàrdia Civil, van seguir desnonant als pagesos de les seves terres per ser incapaços de retornar-los-hi les pagues que no havien hagut de satisfer durant la l’aplicació de la llei de conreus. Així, amb els instruments de l’Estat, els patrons catalans marginaven a la misèria als més desafavorits, perpetrant unes relacions de poder arbitràries i garantint, per sobre de tot, la permanència al culte de la sacro-santa propietat privada.

11147846_10206760861374254_2738647878748947117_o
Estàtua de Francesc Cambó a l’actual Via Laietana de Barcelona

Bibliografia

  • Jackson, G. (1984) “La insurrección de octubre de 1934 en España”, Estudios de Historia Social, 31, pp. 23-36.
  • López Esteve, M. (2013) Els Fets d’Octubre de 1934. Barcelona: Editorial Base.
  • Macarro, J. M. (2000) Socialismo, República y revolución en Andalucia (1931-1936). Sevilla: Universidad de Sevilla.
  • Mayayo Artal, A. (1995) De pagesos a ciutadans. Cent anys de sindicalisme i cooperativisme agraris a Catalunya, 1893-1994. Catarroja : Afers.
  • Pomés Vives, J. (1998) Sindicalisme pagès i republicanisme popular a Catalunya (1918-1930). La Unió de Rabassaires: entre el radicalisme obrerista i la via cooperativista. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.