Els anabaptistes bevien de la reforma protestant, però difereixen d’aquesta en que el baptisme només es pot realitzar en creients adults, perquè un nadó no té capacitat per entendre la fe. Les principals característiques dels anabaptistes eren: La creença en l’església com a fraternitat, al retorn de l’església al missatge de Jesús de viure humilment i ajudar als pobres i abstenir-se de tota violència. Al segle XVI i XVII tenen lloc a Europa diverses revoltes camperoles enfront l’augment de les càrregues fiscals, els serveis obligatoris o l’accés a l’excedent alimentari i el combustible, que aplicava l’estat o els senyors. Aquestes mesures contra les classes populars posaven en perill la seva subsistència. Els anabaptistes revolucionaris participaran en aquestes revoltes donant-li un cos teòric basat en la crítica a l’explotació i a favor d’un comunitarisme de caràcter cristià.

Com hem dit anteriorment, una de les característiques d’aquestes revoltes era el missatge de justícia cristiana, a causa de de l’ètica social del cristianisme anabaptista, basada en els últims ensenyaments de Jesús i la seva desconfiança davant els rics. Els teòlegs escolàstics van elaborar aquesta teoria social de justícia sobre els principis del Nou Testament. Es discutía l’ordre social creat per Déu quan l’equilibri era alterat per la cobdicia d’un grup o individu. A través dels sermons dels frares, amb el seu exemple de sinceritat i pobresa, la doctrina social de l’església va impregnar a la consciència popular i va influir en importants insurreccions i moviments camperols.

La Guerra dels camperols alemanys (1524-1525): El conflicte va tenir lloc al Sacre Imperi Alemany, sobretot el sud, oest i centre d’Alemanya però també a zones d’Àustria i Suïssa. Es van aixecar 300.000 camperols contra els terratinents i 130.000 d’ells van morir. És considerada la revolta popular més gran d’Europa fins la Revolució francesa. Les causes de la revolta eren bàsicament la desigualtat legal i econòmica dels camperols, a més de no poder participar ni tenir drets polítics, eren els principals sostenedors de la societat feudal amb nombroses taxes: delmes, aduanes, impostos de guerra, obligacions de serveis personals cap els nobles,etc. Les dolències i reformes que reclamava el camperolat foren desgranats en els anomenats 12 articles de Memmingen entre les tres bandes camperoles.

Un dels seus principals ideòlegs fou el teòleg anabaptista Thomas Muntzer. El 13 de juliol del 1524 al Castell de Allsterdt i davant del príncep Elector Joan, el seu fill i demes nobles i magistrats, va pronunciar un discurs anomenat «Sermó davant els prínceps», on afirmà que els laics i camperols pobres desenmascaraven amb més facilitat els governants quan aquests governaven incorrectament, mal aconsellats per sacerdots. En aquest sermó, Müntzer realitzà una interpretació revolucionària del passatge Romans 13:1-7, arribant a la conclusió que quan els governants actuen contra la població incomplint el seu paper, «l’espasa els hi serà treta» (Daniel 7:26).2.

Müntzer fundà l’associació clandestina revolucionària, la Lliga dels Escollits, i el 7 d’agost de 1524 s’uneix a la rebel·lió camperola. El 15 de maig de 1525 durant la batalla de Frankenhausen, uns 6000 camperols perderen la vida contra les tropes del príncep, i Müntzer fou capturat, torturat i decapitat el 27 de maig de 1525. Posteriorment al 4 de juny els camperols revoltats rebrien l’estocada definitiva, al ser derrotats  per les tropes del senescal Jorge III von Waldburg-Zeil aprop de Wursburg, 8000 d’ells van morir en aquesta batalla.

muntzer
Thomas Müntzer
Luther es va posicionar finalment en contra dels camperols revoltats en el seu escrit «Contra les ordres assassines i lladres de camperols», el lutherisme a partir de 1525 va perdre totalment el seu caràcter revolucionari i va reforçar el règim feudal amb la seva teoria de sumissió a la autoritat.

Apart de Müntzer, un altre líder anabaptista important fou Jhan Mattyhs que a diferència dels demés anabaptistes, rebutjà el pacifisme i optà per defensar-se de l’opressió amb resistència efectiva i si cal violenta. Identificà Munster com la Nova Jerusalem, la prengué el 5 de gener de 1534 i introduí el baptisme adult, acabà sent detingut, decapitat i el seu cap exposat a la ciutat.

Gerrard Winstanley (1609-1676) i el moviment dels Diggers (cavadors): Winstanley fou un revolucionari protestant anglès durant el protectorat d’Oliver Cromwell. Va fundar el grup anglès conegut com True Levellers (Igualitaris Autèntics) oposats als reformistes Levellers, basades en el comunitarisme agrícola cristià, partidaris d’abolir el salari i la propietat. Aquest grup també va ser conegut com a «Diggers» (cavadors) ja que ocupaven terres comunals abandonades i hi cavaven per cultivar-les de forma comuna.

Wistanley defensà els seus postulats comunitaristes cristians al llibre The New Law of Rigtheousness (La Nova Llei de la Justícia). Wistanley crítica el poder dels reis, segons la seva visió, en el Nou Testament s’afirma que Déu no vol que existeixin relacions de dominació amo-esclau, reinterpretà el cristianisme donant-li una visió comunitària, igualitària i solidària que influirà posteriorment a finals del segle XVIII i al segle XXI en les teories socialistes d’abolició de la propietat i l’aristocràcia.

206129.JPG.resize.710x399
Pamflet dels Diggers

El 1649 els Diggers van ocupar terres comunals a Surrey, Buckingamshire, Kent, Northamptonshire i començaren a repartir-les i cultivar-les. Els propietaris locals però, veien les activitats dels Diggers que es podien extendre a les seves terres i considerant-les perillosses, van enviar-hi mercenaris per acabar amb les colònies, davant els atacs dels mercenaris les terres dels Diggers van ser finalment abandonades. El 1562 Wistanley va publicar el tractat The Law of Freedom (La Llei de la Llibertat), on afirmà que el cristianisme de base només existirà quan la propietat i els salaris siguin abolits.

Els postulats de Wistanley s’han identificat com a precursors de l’anarquisme ja que proposà que el règim ideal s’ha de basar en la col·lectivització de la terra i de tots els recursos naturals, i l’economia ha d’organitzar-se en petites comunitats de camperols i artesans. Tot i les connexions amb l’anarquisme, el comunitarisme cristià no denunciava la família ni la societat patriarcal, ni tampoc l’existència de l’església com posteriorment ho van fer diversos pensadors anarquistes.

_____________________________________________________________________

 

 

  • M. Mullet: La cultura popular en la Baja Edad Media. Editorial Crítica, 1990. 200 pàg.

 

 

  • Engels, Frederich. La guerra de los campesinos en Alemania. 1850. Font del text: La guerra de los campesinos en Alemania, Ediciones Políticas, Editorial de Ciencias Sociales, La Habana, 1974, excepció del “Prefacio”, que ha sigut extret de F. Engels, Prefacio a La Guerra Campesina en Alemania, en el segon volum de C. Marx & F. Engels, Obras Escogidas, Editorial Progreso, Moscú, 1974. Transcripció/HTML: Julio Rodríguez/Juan R. Fajardo, 2011. Edició digital: Marxists Internet Archive, juny del 2011
    <<https://www.marxists.org/espanol/m-e/1850s/guerracamp/01.htm>> [Visita: 04/06/2017]

Escrito por Arnau B.

Licenciado en Historia por la UAB, 2014. Interesado en Historia Contemporánea, Historia social, Local y del Movimiento Obrero, corrientes socialistas, fascismo, comunismo, sociedades de posguerra y temas de actualidad.

3 Comentarios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s