Melcior Niubó i Santdiumenge “Niu” neix el 4 de gener de 1912 a La Fuliola (Urgell). Personalitat inquieta i molt compromesa amb la societat que va viure, s’instal·la a l’any 1931 al barri de Gràcia de Barcelona des d’on col·laborarà amb els seus dibuixos a la premsa obrera i anarquista de l’època. Els seus dibuixos durant el període 1931 i 1937 es veuen a La Campana de Gràcia, La Humanitat, Solidaridad Obrera, L’Esquella de la Torratxa, Tierra y Libertad i Papitu.
La seva activitat no es limitava a les il·lustracions. Al diari Solidaridad Obrera se’l veu participant en mítings a diverses localitats catalanes.
Durant els anys de la guerra civil, va combatre al front d’Aragó i va participar activament en els fets de maig al costat dels anarquistes i poumistes.
A l’any 1939 marxa a l’exili francès i anirà a parar al camp de concentració d’Argelers de la Marenda on coincidirà amb el també dibuixant i col·laborador del diari Solidaridad Obrera, Gustau Vila i Bergadà “Grapa” (Sabadell 1894 – Carabanchel Bajo 1955).
La seva activitat artística es desenvolupa principalment durant els anys de la República.
La manifestació de l’estètica dels dibuixos i de les il·lustracions d’en Niu, com apunta d’historiador de l’art Josep Pinyol, es poden emmarcar en tres categories ben diferenciades.
La primera d’aquestes situaria els seus dibuixos i caricatures en un estil on predomina el traç geomètric i on es “privilegia les formes arrodonides dels personatges”[1].
Exemples d’aquest estil són aquestes dues il·lustracions publicades a La Soli (Solidaridad Obrera) on es veu clarament la composició i el predomini del volum. Podem veure en la primera d’elles els ulls exorbitants d’un dels personatges i la utilització d’aquestes formes arrodonides.
En segon ordre, destaquen els dibuixos avantguardistes on predominen les formes geomètriques i on es veu clarament la influència del constructivisme. Aquestes noves tendències es veuen en diversos col·laboradors dels diaris i la premsa obrera i anarquista de l’època com en els dibuixos de René Rostagny “Gaston Ry” (Mustapha 1902 – 1978) o els d’Helios Gómez (Sevilla 1905 – Barcelona 1956).
En darrer ordre podem situar les il·lustracions que tenen una forta connotació ideològica en les què el jove Melcior Niubó, en paraules de Josep Pinyol, es deixa endur per l’èmfasi militant que l’apropa a la tècnica del cartell de propaganda política.
“Niu”, amb els seus dibuixos, s’implica en la campanya abstencionista promoguda per la Confederació Nacional del Treball (CNT) a les eleccions al Parlament del novembre de 1933.
En la següent il·lustració, podem veure una nau que simbolitza la CNT que a pesar de les adversitats es mou segura cap als seus objectius, que en el plànol ideològic passaven per la proclamació del comunisme llibertari.
La caricatura va ser una altre de les especialitats de Melcior Niubó. A La Soli es recullen un gran nombre d’aquestes caricatures amb personatges de la vida política.
En la següent il·lustració, podem veure als polítics Manuel Azaña (Alcalá de Henares, 1880 – Montauban (Francia), 1940) i Alejandro Lerroux (La Rambla 1864 – Madrid 1949).
En la següent il·lustració, més esquemàtica i amb traços molt ben definits, podem veure la caricatura del dictador Adolf Hitler (Braunau 1889 – Berlín 1945).
L’esperit crític d’en “Niu” va quedar truncat pel final de la guerra civil i per la derrota i la manca de llibertat i patiments que va suposar el règim dictatorial del general Franco. A l’any 1941 va tornar a Barcelona des del seu exili a França i va treballar a Dibujos Ilustrados Chamartín, guanyant-se la vida com va poder.
Va morir a la La Fuliola (Urgell) el 31 de desembre de 1982.
Ser Histórico 