El 5 de novembre de 1933 es va celebrar a Euskadi un referèndum sobre l’Estatut basc, l’Estatut d’Estella-Lizarra, en el qual es va registrar una participació massiva del 87’02% del cens. Els vots afirmatius suposaren un 84’02% del total, els negatius un 2’09% i els blancs i nuls constituïren un 0’07%. Cal tenir en compte, però, que mentre que a Guipúscoa i Biscaia hi prengué part més d’un 90%, a Àlaba tan sols ho va fer un 58’55% dels electors.1

De fet, cap partit no havia promogut públicament el vot negatiu en la consulta i, en general, les formacions republicanes i, òbviament, les nacionalistes (Partit Nacionalista Basc (PNB) i d’Acció Nacionalista Basca (ANB) ) eren partidàries del vot afirmatiu. Azaña, igualment, animà els republicans bascos a donar-hi suport.

L’article 11 de l’Estatut establia que l’idioma originari dels bascos era l’èuscar i que, juntament amb el castellà, gaudia del caràcter d’idioma oficial a Euskadi. Es reconeixia, així mateix, el dret a fer servir la llengua pròpia en els tribunals de Justícia i davant dels òrgans de de l’Administració dins del País Basc. També se’n garantia l’ensenyament en els territoris euskalduns i n’era obligatori el coneixement per part dels funcionaris tant administratius com judicials que hi prestessin servei.2

agur-seme_11

En la dècada dels vint s’havien creat uns mitjans íntegrament en èuscar, la majoria de temàtica cultural o religiosa, entre els quals destacava Argia (la llum), fundat el 1921 per un grup de bascòfils religiosos i laics. El model de llengua es basava en el dialecte guipuscoà central, exempt del purisme que, sobretot en el dialecte biscaí, havien imposat els seguidors de Sabino Arana (Abando, Biscaia, 1865-Pedernales, Biscaia, 1903). L’any 1927 va aparèixer el primer còmic basc Txistu i es difongueren els primers programes de ràdio en èuscar (emesos per Ràdio Sant Sebastià). Quan es va proclamar la Segona República, Argia, que s’havia mantingut al marge de posicions partidistes durant la dictadura de Primo de Rivera, va esdevenir explícitament partidari del PNB. Al marge d’aquest, el nucli nacionalista a Euskadi incloïa el sindicat Solidaridad de Trabajadores Vascos- Euzko Langille Euskalzaleak (ELA-STV), l’associació de dones Emarkume Abertzale Batza, associacions infantils i l’associació cultural Euskalzaleak, dirigida pel capellà nacionalista José de Aritztimuño Aitzol.

Durant tot el període de la Segona República, hi va haver alguns mitjans en èuscar de caire religiós que unien la promoció religiosa amb la lingüística. Es tracta de les revistes Jaungoiko-Zale (=Amic de Déu) i de Jesus’ en Biotzaren Deyá (= La veu del cor de Jesús) de l’ordre jesuïta, Aranzazu i de la revista dels carmelites Karmel. Totes elles, de temàtica religiosa, es mantingueren, però, al marge del combat polític partidista de l’època. No va ser el cas d’Ekin (= Actuar), aparegut el 6 de febrer del 1931.El seu lema era “Estatuto alde, erlijio alde” (=A favor de l’Estatut, a favor de la religió). La seva lluita es dirigia, especialment, contra tots els partits d’esquerra, especialment els socialistes d’Indalecio Prieto (Oviedo, 1883- Mèxic DF, 1982). Argia va desaparèixer en començar la guerra el juliol del 1936.3

Entre la premsa nacionalista, el diari més important era Euzkadi (Bilbao,1913-1937) que competia en vendes amb el catòlic La Gaceta del Norte i amb El liberal. Euzkadi va disposar des dels seus inicis d’una secció en èuscar encara que estava redactat majoritàriament en castellà.

L’únic periòdic íntegrament escrit en èuscar fou Eguna el primer exemplar del qual va aparèixer en plena guerra, l’1 de gener del 1937 i va arribar als quioscos fins al 13 de juny del mateix any, poc dies abans de l’entrada a Bilbao de les tropes franquistes.4

En temps del primer govern basc i gràcies al fet de poder comptar amb una impremta pròpia, els comunistes editaren el setmanari Erri (= Poble) que, encara que estigués redactat majoritàriament en castellà, comptava aproximadament amb un 10% de textos en l’idioma propi5.

En les eleccions del 16 de febrer del 1936, els resultats a les circumscripcions basques foren els següents:

Bilbao Capital

Biscaia

Guipúscoa

Àlaba

Front Popular

69.684 vots

(4 diputats)

10.424

(0)

41.193

(2)

9.525

(1)

PNB

43.548 vots

(2)

28.397

(3)

45.088

(4)

8.681

(0)

Dretes i tradicionalistes

30.274 vots

(0)

24.727

(0)

45.153

(0)

16.020

(1)

El cop d’estat va triomfar sense problemes a Àlaba, on el tinent coronel Camilo Alonso Vega, procliu a Mola va imposar la seva autoritat destituint el governador civil de la província. A Biscaia i Guipúscoa, la insurrecció va ser dominada, però Guipúscoa ben aviat patí els atacs de les tropes de Mola des de Navarra i el 13 de setembre de 1936 Sant Sebastià va ser ocupat pels feixistes. Només Biscaia romania en mans de la República en iniciar-se la tardor d’aquell any.

Malgrat els dubtes inicials i la por dels sectors revolucionaris, el PNB es posicionà a favor de la República. El 25 de setembre, Manuel Irujo (Estella-Lizarra, 1891-Bilbao,1981) va entrar com a ministre sense cartera en el govern de Largo Caballero i l’1 d’octubre les Corts republicanes aprovaren l’Estatut basc. Es tractava d’una versió molt retallada del projecte plebiscitat el 1933 ja que tan sols s’hi mantenien 14 articles del 53 que tenia aquell i no seria mai aplicat ni a Guipúscoa ni a Àlaba, (sota control dels sublevats per aquelles dates), i la seva durada es limitaria a nou mesos, d’octubre de 1936 a juny de 1937.6

La conseqüència fonamental d’aquest Estatut va ser la constitució del primer govern basc de la història, un executiu de coalició entre el PNB i el Frente Popular, presidit per José Antonio Aguirre  (Bilbao, 1904- París, 1960) (foto inferior).
Agirre_Lekube_lehendakaria_(cropped)El 7 d’octubre de 1936 Aguirre fou elegit lehendakari unànimament pels regidors bascos que el pogueren votar i prengué possessió del càrrec a Gernika.

El programa de l’estrenat gabinet, en matèria de política lingüística feia èmfasi en la cooficialitat de l’èuscar i en el bilingüisme en l’ensenyament alhora que declarava que “el Govern Basc empararà les característiques nacionals del poble basc, tot prestant-ne al foment tota la consideració i protecció a què l’obliga el reconeixement de la personalitat basca.”

L’article 1 de l’Estatut, tal com l’aprovaren les Corts republicanes el 1936, referint-se a la llengua establia que

El vascuence será, como el castellano, lengua oficial en el País Vasco, y, en consecuencia, las disposiciones oficiales de carácter general que emanen de los Poderes autónomos serán redactadas en ambos idiomas. En las relaciones con el Estado español o sus autoridades, el idioma oficial será el castellano. (…).

Estatuto de Autonomía del País Vasco (Aprobado el 6 -X-1936: Art. 1)

La cartera de Justícia i Cultura la va ocupar Jesús María Leizaola (Sant Sebastià, 1896-1989), del PNB. Leizaola havia reinvindicat el març del 1933 l’èuscar com a llengua de tots els bascos i no tan sols dels nacionalistes. Durant el període que va ser conseller promulgà dos decrets molt importants per al desenvolupament de la cultura del país. Un, del 17de novembre del 1936, era el de la creació de la Universitat Basca, amb la Facultat de Medicina i l’Escola d’Infermeria a Bilbao (fins aleshores no hi havia hagut universitat pública i l’única opció era la privada de Deusto)7. L’altre,del 14 de desembre, que instituïa el Consell Superior de Cultura d’Euskadi la composició del qual es va dur a terme per Ordre del 28 de gener del 1937. S’hi cobrien les seccions d’ensenyament elemental, mitjà, superior, tècnic, llengua i literatura basques, arxius, biblioteques i belles arts.8

Leizaola va promulgar, així mateix, durant el temps que exercí de conseller, l’ordre mitjançant la qual es creava el Consell Oficial de Professors d’Èuscar.

Els atacs legals a la llengua basca havien començat a Navarra el 25 de setembre de 1936 quan, en un ban del comandament militar d’Estella/Lizarra s’hi prohibia l’ús de la paraula agur “importada por los separatistas en lugar del adiós genuínamente español9

L’entrada de les forces nacionales a Guipúscoa va comportar que les mesures discriminatòries envers la llengua pròpia es comencessin a aplicar també en aquesta província. Així, El Diario Vasco de Donosti afirmava que “Tampoco pretendemos hacer una campaña contra el vascuence, aunque no renunciamos a emprenderla (…) Nos conformamos con que se manden suprimir los careteles eusquéricos.” El mateix any i també a Guipúscoa s’hi prohibiren els cartells, rètols i anuncis amb les lletres K, TX i B.10

L’ideal lingüístic del règim va quedar clarament exposat en el discurs de Franco d’abril de 1937 en què afirmava: “El carácter de cada región será respetado, pero sin perjuicio para la unidad nacional, que la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y una sola personalidad, la española.11

L’al·locució del Caudillo va servir d’argument a Alfonso Velarde, governador militar de Guipúscoa i de Biscaia (abans de la caiguda de Bilbao) perquè dictés una ordre en què prohibia l’ús de l’èuscar “ya que su utilización raya el separatismo. El ban de Velarde, del 16 d’abril titulat “Hablad castellano” considerava l’èuscar com un problema: “Preocupación de toda autoridad debe ser el eliminar causas que tiendan a desunir a los gobernados”. A més, l’ordre, afirma Iñaki Egaña a Los crímenes de Franco en Euskal Herria 1936-1940 (Editorial Txalaparta, S.L.L.2009), estimulava la delació ja que incitava a denunciar qui continués parlant en basc.

Els traductors també foren perseguits. Manuel Albaitua Ugalde en va ser un d’ells. Estava afiliat al batzoki de Motrico. Per a l’instructor de la causa 16.117/38 de Bilbao era “simpatizante del nacionalismo y francamente anti-marxista.” A més, va cometre, segons ell, un delicte: “Durante el dominio rojo-separatista y a requerimiento del jefe de censura del llamado Gobierno de Euzkadi, accedió a prestar servicios como traductor del vasco al castellano para fines de Prensa, durante un mes”. Fou suficient per a ser condemnat a un any de presó.12

El 29 de maig de 1937, els sublevats, des de Sant Sebastià, prohibiren l’ús de l’èuscar en aquests termes: “Se denunciará a todo aquel que infrinja lo dispuesto sobre la prohibición de hablar idiomas y dialectos diferentes del castellano.”

El 5 de juny, el diari Eguna de Bilbao no va donar la notícia com a tal, però un redactor que signava com a Basabe hi escrigué un text de suport a l’idioma titulat “Euzkeraken, alde ta birauaren aurka” (A favor del basc i contra la blasfèmia”). S’hi qualificava de “lamentable” la situació que estava vivint Euskadi amb aquestes paraules: “Això sembla una ciutat d’Andalusia,” maldava per l’ús de la llengua: “Ara és el moment en què hem de posar en els nostres llavis l’èuscar més que mai” i concloïa: “Un estranger és dolent per a Euskadi, però molt pitjor és, un cop conegut aquest, un ‘abertzale’ que no és euskaldun13”.

589b6ac4ab209

El 19 de juny les tropes de Mola (foto inferior) entren a Bilbao i, pocs dies després, el 23 de juny de 1937, Franco dicta un Decret Llei pel qual se suprimia el règim foral de Guipúscoa i de Biscaia per ser “provincias traidoras” mentre que es mantenia a Navarra i Àlaba. No cal dir que es priva la llengua basca de l’oficialitat que li reconeixia l’Estatut de 1936 i que es prohibeix la Sociedad de Estudios Vascos, sospitosa de fomentar el separatisme i, per tant, de ser enemiga del Movimiento Nacional. Paradoxalment, l’Euskazaintdia (“Acadèmia de la Llengua Basca”) no fou dissolta tot i que les seves activitats, a partir d’aleshores i durant els primers anys de la dictadura es reduïren dràsticament.14

general-mola

L’any 1938 es va prohibir l’ús de la llengua basca per a les predicacions en les esglésies. En una nota enviada pel Ministerio de Orden Público al diari El Norte de Castilla el 17 de març d’aquell any s’hi recordava la circular número 7 del Boletín Oficial del Obispado de Vitoria del dia 1 de març. La circular establia les normes per a la predicació sagrada a la diòcesi, una de les quals era la utilització de la llengua castellana. La nota d’Orden Público deixava clar què s’havia de fer en la matèria.

(…) ratifico la orden de que ni en la capital, cabeza de partido, ni pueblos de importancia se varíe o se altere en lo más mínimo lo que tengo dispuesto sobre el particular acerca del empleo de la lengua española y únicamente por excepción, en aquellos pequeños caseríos y pueblos de la zona de montaña en donde la precaria existencia de escuelas y el alejamiento y escasa relación con los centros urbanos pudiera aceptarse como ventajoso la utilización del vascuence, por no ser perfecta la comprensión del español, podrá ser utilizado aquél siempre a juicio del delegado de Orden Público, que apreciará y autorizará la conveniencia de su uso15.

I alertava dels perills que podia comportar la utilització de l’idioma propi.

(…) en las provincias en que en indigno maridaje se aliaron el marxismo y el separatismo, dando días tristes y vergonzosos para la Patria, pudiera servir de pretexto el uso del vascuence para reverdecer pasiones insanas y criminales y que en alguna región más fuera el señuelo de banderín de enganche para congregar a los malos patriotas que, por desgracia aún hay bastantes dispersos y ocultos en los servicios de retaguardia.16

Una Ordre de la Comadància Militar de Durango en carta enviada al batlle de la ciutat biscaïna del 30 del mateix mes de març reiterava la prohibició de la predicació en èuscar. En permetia l’ús “solamente si a su juicio considera que la mayoría de los feligreses y asistentes desconocen el idioma español, pueden autorizarse diez minutos en platica(sic) en vascuence que resuma lo anteriormente expuesto y predicado en nuestro idioma.”

El 21 de maig del 1938, el Boletín Oficial del Estado, imprès a Burgos a l’època publicava una Ordre del 18 del mateix mes signada a Vitòria, seu aleshores del Ministeri de Justícia, pel seu titular Tomás Domínguez Arévalo (Madrid,1883-Villafranca, Navarra, 1952). En el preàmbul s’hi denigraven la ideologia i la pràctica de la “fenecida república” i s’hi afegia:

Debe señalarse también como origen de anomalías registrales la morbosa exacerbación en algunas provincias del sentimiento regionalista, que llevó a determinados Registros buen número de nombres, que no solamente están expresados en idioma distinto al oficial castellano, sino que entrañan una significación contraria a la unidad de la Patria. Tal ocurre en las Vascongadas, por ejemplo, con los nombres de Iñaki, Kepa, Koldobika y otros que denuncian indiscutible significación separatista.

Hi havia, però, noms que se salvaven de l’estigma.

(…) debiendo consignarse, no obstante, que hay nombres que sólo en vascuence o en catalán o en otra lengua tienen expresión genuina y adecuada, como Aranzazu, Iciar, Montserrat, Begoña,etc y que peden y deben admitirse como nombres netamentes españoles, y en nada reñidos con el amor a la Patria única que es España. 17

L’Ordre Ministerial de 18 de maig del 1938 prohibeix qualsevol llengua que no sigui la castellana del Registre Civil i, poques setmanes després, el 21 de maig s’imposa també com a idioma únic en el Registre de Persones Jurídiques. L’estiu d’aquell mateix any, el dia 12 d’agost, el ministre de Justícia, Esteban Bilbao y Eguía (Bilbao,1879- Durango, 1970) ordena que es declarin nul.les les inscripcions fetes idiomes que no siguin el castellà.18

La llengua basca va ser perseguida, fins i tot als cementiris com ho posa de manifest l’acadèmic de l’Euskalzaintdia. José Luis Lizundia el qual afirma que diversos ajuntaments obligaven les famílies a canviar els gravats de les làpides en èuscar. Fa esment, en concret, dels casos de Gernika-Lumo i d’Aretxabaleta.19

El menyspreu envers l’idioma propi no es va limitar als anys de la guerra sinó que s’institucionalitzà per part de la dictadura franquista, amb virulència fins als anys seixanta i no va deixar mai de patir discriminació fins que, mort el dictador, Euskadi aconseguí l’autonomia el 1980.

BIBLIOGRAFIA, RECURSOS I DOCUMENTS

Albin, Danilo “80 años de Eguna, el diario en euskera que fue incautado por El Correo Español.”A: Público 08/0272017 (en línia) (consulta 08/09/2017). Disponible a: https://idus.us.es/xmlui/bitstream/handle/11441/61264/Javier%20Diaz.pdf?sequence=1
Castells Arteche, José Manuel “La aplicación del Estatuto de octubre de 1936: la acción institucionalizadora del Gobierno Vasco.”A: Iura Vasconiae, 10/2013,p.500 (en línia) (consulta09/09/2017). Disponible a: https://www.iuravasconiae.eus/sites/default/files/iura10[491-513]_fedhav.pdf
Díaz Noci, Javier “La oposición a la II República en la prensa en euskera (1930-1936).” A: República y republicanismo en la comunicación. VII Congreso de la Asociación de Historiadores de la Comunicación.S.evilla: Universidad de Sevilla, 2006. (en línia) (consulta 08/09/2017). Disponible a: https://idus.us.es/xmlui/bitstream/handle/11441/61264/Javier%20Diaz.pdf?sequence=1
Domínguez, Patxi “Euskara/ Nacionalismo y lingüicidio en Euskal Herria”. En: Mugalari.Pertsonen egunkaria. Periódico de personas.15/09/2014 (en línia) (consulta 09/09/2017). Disponible a: http://mugalari.info/2014/09/15/euskara-nacionicidio-y-linguicidio/
Egaña, Iñaki “El castellano, arma del imperio.” A:Los crímenes de Franco en Euskal Herría 1936-1940.Tafalla (Navarra): Editorial Txalaparta S.L.L, 2009, p.262.
Gorriti, I. “Y hoy hace 80 años, los fascistas prohibieron el euskera.” A: Mugalari.Pertsonen egunkaria.Periódico de personas.29/05/2017 (en línia) (consulta 09/09/20179. Diputat a: http://mugalari.info/2017/05/29/hoy-80-anos-prohibieron-euskera/
Granja (de la) Sainz, José Luis “El nacimiento de Euskadi: el Estatuto de 1936 y el primer Gobierno vasco.” A:”La Guerra Civil en el País Vasco: un balance histórico. “ A: Historia Contemporánea , núm 35, 2007, p.433.Universidad del País Vasco (en línia) (consulta 08/09/2017).Disponible a: http://www.ehu.eus/ojs/index.php/HC/article/view/4099/3641
“Referéndum del Estatuto de Autonomía de 1933.” A: Open Data Euskadi (en línia) (consulta 01/09/2017). Disponible a: http://opendata.euskadi.eus/catalogo/-/referendum-del-estatuto-de-autonomia-de-1933/
Estatuto del País Vasco.A: Documentación administrativa, 1977, núm 175 (en línia) (consulta 02/09/2017). Disponible a: https://revistasonline.inap.es/index.php?journal=DA&page=article&op=view&path%5B%5D=4238&path%5B%5D=4292
“La prohibición del euskera en el franquismo”. A:Recuperando Memoria (31/05/2017) (consulta 10/09/2017). Disponible a: https://radiorecuperandomemoria.com/2017/05/31/la-prohibicion-del-euskera-en-el-franquismo/
“El uso del español en las predicaciones religiosas”. A: El Norte de Castilla. 17/0372017. Euskomedia. Kultura Topagunea (en línia) (consulta 12/09/20179. Disponible a: https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1938/577/A07435-07436.pdf
Boletín Oficial del Estado, núm 5772, 1/05/1938, pp.7435-7436 (en línia) (consulta 12/0972017). Disponible a: https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1938/577/A07435-07436.pdf.

Notes al peu

1 “Referéndum del Estatuto de Autonomía de 1933.” A: Open Data Euskadi (en línia) (consulta 01/09/2017). Disponible a: http://opendata.euskadi.eus/catalogo/-/referendum-del-estatuto-de-autonomia-de-1933/
2 Estatuto del País Vasco.A: Documentación administrativa, 1977, núm 175 (en línia) (consulta 02/09/2017). Disponible a: https://revistasonline.inap.es/index.php?journal=DA&page=article&op=view&path%5B%5D=4238&path%5B%5D=4292
3 Javier Díaz Noci. “La oposición a la II República en la prensa en euskera (1930-1936).” A: República y republicanismo en la comunicación. VII Congreso de la Asociación de Historiadores de la Comunicación. Sevilla: Universidad de Sevilla, 2006. (en línia) (consulta 08/09/2017). Disponible a: https://idus.us.es/xmlui/bitstream/handle/11441/61264/Javier%20Diaz.pdf?sequence=1
4 Danilo Albin “80 años de Eguna, el diario en euskera que fue incautado por El Correo Español.”A: Público 08/0272017 (en línia) (consulta 08/09/2017). Disponible a: https://idus.us.es/xmlui/bitstream/handle/11441/61264/Javier%20Diaz.pdf?sequence=1
5 Javier Díaz Noci “Sociedad y medios de comunicación en lengua vasca en el periodo de entreguerras (1919-1937)”.A: Anales de Historia Contemporánea, Vol.11,1995, p.274. Departamento de Historia Moderna, Contemporánea y de América.Universidad de Murcia (en línia) (consulta 10/09/2017). Disponible a: http://revistas.um.es/analeshc/article/view/89601
6 José Luis de la Granja Sainz “El nacimiento de Euskadi: el Estatuto de 1936 y el primer Gobierno vasco.” A:”La Guerra Civil en el País Vasco: un balance histórico. “ A: Historia Contemporánea , núm 35, 2007, p.433.Universidad del País Vasco (en línia) (consulta 08/09/2017).Disponible a: http://www.ehu.eus/ojs/index.php/HC/article/view/4099/3641
7 José Manuel Castells Arteche “La aplicación del Estatuto de octubre de 1936: la acción institucionalizadora del Gobierno Vasco.”A: Iura Vasconiae, 10/2013, p.500 (en línia) (consulta09/09/2017). Disponible a: https://www.iuravasconiae.eus/sites/default/files/iura10[491-513]_fedhav.pdf
8 D.O.P,V de 30 de gener de 1937, Citat per José Manuel Castells Arteche “La aplicación del Estatuto de octubre de 1936: la acción institucionalizadora del Gobierno Vasco.”A: Iura Vasconiae, 10/2013, p.503 (en línia) (consulta 09/09/2017). Disponible a: https://www.iuravasconiae.eus/sites/default/files/iura10[491-513]_fedhav.pdf
9 Iñaki Egaña “El castellano, arma del imperio.” A: Los crímenes de Franco en Euskal Herría 1936-1940.Tafalla (Navarra): Editorial Txalaparta S.L.L, 2009, p.262.
10 Patxi Domínguez “Euskara/ Nacionalismo y lingüicidio en Euskal Herria”. En: Mugalari.Pertsonen egunkaria. Periódico de personas.15/09/2014 (en línia) (consulta 09/09/2017). Disponible a: http://mugalari.info/2014/09/15/euskara-nacionicidio-y-linguicidio/
11 Ibidem.
12Ibidem,p.263.
13I,Gorriti “Y hoy hace 80 años, los fascistas prohibieron el euskera.” A: Mugalari. Pertsonen egunkaria. Periódico de personas.29/05/2017 (en línia) (consulta 09/09/2017). Diputat a: http://mugalari.info/2017/05/29/hoy-80-anos-prohibieron-euskera/
14“La prohibición del euskera en el franquismo”. A:Recuperando Memoria (31/05/2017) (consulta 10/09/2017). Disponible a: https://radiorecuperandomemoria.com/2017/05/31/la-prohibicion-del-euskera-en-el-franquismo/
15“El uso del español en las predicaciones religiosas”. A: El Norte de Castilla. 17/0372017 .Euskomedia. Kultura Topagunea (en línia) (consulta 12/09/20179. Disponible a: https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1938/577/A07435-07436.pdf
16Ibidem.
17Boletín Oficial del Estado, núm 5772, 1/05/1938, pp.7435-7436 (en línia) (consulta 12/0972017). Disponible a: https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1938/577/A07435-07436.pdf.
18Xabier Lago Mestre “Represión franquista contra lenguas peninsulares.” A. Obierzoceibe.23/08/2008 (en línia) (consulta 12/09/2017). Disponible a: http://obierzoceibe.blogspot.com.es/2008/08/represin-franquista-contra-lenguas.html
19José Luis Lizundia “La amnesia tras la persecución fascista del euskera en Vizcaya.” Citado por Íbar Gorriti Blog d’Iñaki Anasagasti 03/03/2013 (en línia) (consulta 12/09/2017). Disponible a: http://ianasagasti.blogs.com/mi_blog/2013/03/la-amnesia-tras-la-persecuci%C3%B3n-fascista-del-euskera-en-bizkaia.html

Escrito por Francesc Tur

51 anys, Sóc Graduat en Humanitats per la UOC interessat per la història contemporània, especialment en el període de la Segona República i la Guerra Civil.També en l'època d'entreguerres europea i, en general. el primer terç del segle XX.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s